Brasil: doble o res.

QUAN ARA FA tres anys l’empresa Anudal, fabricant de fusteria d’alumini de Badalona, va decidir potenciar la seva expansió internacional per fer front a la crisi, es va marcar un objectiu: el Brasil. “Era un mercat amb molt potencial: 200 milions de persones, amb un creixement anual del 7,5% el 2010 i de clima càlid, adient per als nostres components per a finestres d’alumini”, explica Eva Hernampérez, membre de la direcció de l’empresa, de propietat familiar. Després de gairebé un any preparant anàlisis financeres i fent visites constants al país, Hernampérez es va plantar a São Paulo per obrir una filial pròpia d’Anudal i consolidar definitivament la presència de l’empresa en el país llatinoamericà. Tot i que en els darrers dos anys l’economia brasilera s’ha estancat-va créixer un0,9% el 2012 i un 2,3% el 2013, segons xifres del Banc Mundial-, l’Eva creu que l’aventura ha valgut la pena. “No es poden esperar resultats a curt termini”, afirma. Tot i que el Banc Mundial i l’FMI preveuen un creixement no superior a l’1,7% per al 2014 -una xifra relativament baixa per a un mercat emergent amb encara grans bosses de pobresa-, el Brasil, convertit en el centre d’atenció mediàtica internacional gràcies al Mundial de futbol i a la proximitat dels Jocs de Rio de Janeiro 2016, continua generant expectatives optimistes en moltes empreses catalanes en fase d’internacionalització.

“EN ELS ÚLTIMS anys hi ha hagut importants inversions d’empreses catalanes a les àrees d’energia, infraestructures, logística, materials de construcció, tractament de residus i electrodomèstics, entre d’altres”, explica Josep M. Buades, director de l’oficina de São Paulo d’Acció, l’agència de promoció comercial de la Generalitat. “I aquests esdeveniments esportius, a més del seu impacte econòmic, han tingut un paper molt important en la difusió internacional de la imatge del Brasil”, afegeix Buades. Per contra, Hernampérez, actual directora d’Anudal Brasil, creu que l’efecte del Mundial no ha tingut gaire impacte en el seu negoci, “més enllà del fet que tot el país s’atura, igual que passa amb el Carnaval: les escoles han modificat els horaris de classe i a l’empresa hem de deixar que els treballadors pleguin abans si hi ha partit”, explica per telèfon des de São Paulo l’empresària badalonina. Ella sola es va encarregar de combatre la pila de tràmits burocràtics i fiscals que suposa obrir una filial pròpia al país llatinoamericà. “És un país burocràticament complex, tant per a empreses brasileres com estrangeres”, aclareix aquesta empresària.

Jaime Llopis, soci de Cuatrecasas Gonçalves Pereira i director de les oficines de la firma d’advocats a São Paulo entre el 2002 i el 2008, creu que la percepció externa és que el Brasil canvia molt ràpidament, però la realitat és que els canvis i reformes en un país tan gran són més lents del que sembla, sobretot pel que fa a modificacions jurídiques. Segons Llopis, la paraula clau per entrar al Brasil és planificació.

“Desgraciadament, hem vist empreses amb un bon producte o servei que s’han llançat al Brasil sense una mínima planificiació. És important entendre els costos fiscals i aranzelaris, veure com es tradueixen en la viabilitat del teu negoci. El més fàcil és donar la culpa als aranzels, però aquestes són les regles del joc, i s’haurien d’haver tingut en compte abans. Potser et convenia més anar al Perú”, diu Llopis.

L’expert de Cuatrecasas explica que el Brasil està vivint una nova etapa d’inversions. Si les últimes dècades va ser el torn de les grans empreses d’infraestructures i serveis financers, com el Santander, Agbar iTelefónica, “ara aquesta inversió ja s’ha consolidat”. En els últims anys han entrat sobretot pimes de serveis i empreses del sector TIC “que en el mercat europeu no troben gaires oportunitats de creixement”, diu Llopis. Una d’elles és GPO, una empresa catalana d’enginyeria per a obres públiques i de transports i serveis de planificació urbana, que el febrer del 2013 va consolidar la seva entrada al Brasil amb l’adquisició d’una empresa local, Sistran, amb 100 treballadors i una facturació de 10 milions d’euros anuals. “Era la manera d’obtenir el creixement més ràpid amb la inversió més petita”, explica Xavier Montobbio, conseller delegat de GPO. L’empresa ja ha tancat contractes vinculats a la xarxa de metro i autobús de diverses ciutats brasileres i amb altres projectes de planificació urbana.

“Tenir un soci local que conegui les especificitats del mercat brasiler i ajudi a entendre la cultura del país pot facilitar-hi l’entrada, però no és un requisit legal estrictament obligatori”, recorda Buades. Anudal, per exemple, va optar per obrir la seva pròpia planta, amb capital propi. “El creixement és més lent, però té menys risc”, diu Hernampérez. “Mai saps què hi ha al darrere si compres una empresa, si els treballadors et vindran amb reclamacions per problemes del passat...”, afegeix. Actualment, Anudal Brasil dóna servei a quatre estats del país i té una xarxa de vendes interna, que s’encarrega de donar a conèixer el seu producte a fusteries i empreses de components d’alumini. “El producte ven perquè aquí seguien fent finestres com fa 40 anys”, explica Hernampérez.

“Pràcticament tots els sectors del teixit productiu català poden trobar bones oportunitats de negoci al Brasil, des de la indústria pesant fins als serveis, passant pels béns de consum”, insisteix Buades. Segons xifres d’Acció, el 2012 les inversions directes de Catalunya al Brasil van ser de 85,5 milions d’euros, en comparació als 278,7 milions d’euros el 2011. I les exportacions catalanes van créixer al país un 28,8% entre el 2011 i el 2012.

Una empresa que s’ha beneficiat d’aquesta onada d’inversions al Brasil és F. Iniciativas, una consultora especialitzada a ajudar les empreses a trobar finançament per als seus projectes de R+D, sigui a través de subvencions públiques o de deduccions fiscals. “Ens hem anat internacionalitzant a mesura que els nostres clients anaven traslladant a fora la seva R+D”, explica Maria Corominas, directora general de F. Iniciativas, situada a Santa Coloma de Cervelló. Actualment, la firma està present en 6 països i el 75% de la seva facturació (50 milions d’euros) és a l’estranger. El Brasil és el mercat amb més potencial: “El país té un pla d’incentius fiscals i ajuts molt específics a la innovació”, explica Corominas, referint-se a la Lei do Bem, el pla d’estímul a la innovació del govern brasiler.

Un any i mig després del seu aterratge al Brasil, Hernampérez admet: “Molts riscos no es veuen fins que no estàs aquí”. Els tràmits burocràtics, el temps perdut en paperassa i entendre el complex sistema tributari brasiler -“Hi ha més de 25 impostos, entre locals, estatals i federals!”, es queixa- obliguen a estar gairebé un any sense facturar, “i això es molt desgastador, tant personalment com pel que fa a recursos”, comenta l’empresària.

“El sistema tributari brasiler, donada la seva complexitat i alta càrrega impositiva, és sens dubte una dificultat per a les empreses, ja siguin brasileres o estrangeres”, afirma Buades. També admet que l’actitud proteccionista del govern ha estat un obstacle, però espera que les actuals negociacions amb la Unió Europea ajudin a rebaixar els aranzels i donin un nou impuls al comerç bilateral.

D’altra banda, Llopis alerta que el principal obstacle són les mateixes empreses que surten a fora bàsicament per subsistir, “sense un background en internacionalització ni haver estudiat el mercat. Hi ha pimes que hi arriben a cegues, sense fer una anàlisi de fortaleses i debilitats”, es lamenta l’expert de Cuatrecasas. “Nosaltres hem fet tots els passos correctament, i hem demanat tots els permisos i llicències. No pots anar amb presses”, diu Hernampérez. I, sobretot, “has de venir amb recursos”, afegeix.

“El Brasil és un país car, el personal qualificat cobra més que a Espanya, el cost de la vida és alt, hi ha molta inflació (entorn al 6%)...”, alerta Llopis. A més, amb xifres de plena ocupació la rotació és molt elevada “i els treballadors se’n van a la competència a la mínima que els ofereixen un millor salari”, diu Llopis. Montobbio, de GPO, creu que el fet de ser una empresa espanyola amb salaris més baixos els ha ajudat a ser més competitius davant altres empreses a l’hora d’aconseguir contractes. El sou mensual d’un enginyer o un economista sense experiència al Brasil està entorn als 2.300 euros mensuals, segons dades de la consultora Michael Page. En el sector financer, el salari mitjà està entorn als 4.200 euros al mes.

La necessitat de recursos econòmics propis també és clau, “ja que l’accés al finançament al Brasil és difícil, sobretot en el sector immobiliari”, explica Llopis. La hipoteca és un instrument poc desenvolupat perquè hi recauen uns tipus d’interès històricament molt alts, cosa que fa que el preu del deute sigui més alt que la revalorització del mateix immoble. “Risc de bombolla immobiliària? Si n’hi ha, està més relacionada amb el fet que els béns immobiliaris són escassos. Trobar un bon pis a Rio de Janeiro és difícil i sovint té un preu absurd. Per això expatriar un treballador al Brasil és un esforç gran per a una empresa”, conclou Llopis.