Feia temps que no es parlava de la famosa i temuda prima de risc. Com sabem, i en termes col·loquials, la prima de risc són els diners de més que ha de pagar Espanya als inversors perquè comprin el nostre deute i no triïn el germànic, que és considerat el més segur del Vell Continent.
Al cap i a la fi, es tracta d'una qüestió de confiança, com qualsevol negoci. Per exemple, si haguessis de prestar temporalment casa teva, el lògic és que demanessis unes condicions més severes a un desconegut que a un amic de tota la vida, oi? Per això, com més gran és la confiança que genera un país al mercat, més baix és l'interès que li exigeix per comprar el seu deute. I viceversa.
El mes d'octubre ha sigut un mes de rècords. Les borses americanes han arribat a màxims històrics, l'euro ha tornat a agafar forces enfront del dòlar, el món ha descobert la potent xarxa d'espionatge dels EUA, Catalunya mai havia estat tan dividida d'Espanya i, com es podia esperar, la prima de risc tampoc volia perdre el seu protagonisme i ha arribat a mínims des del juliol del 2011. Aquesta setmana la prima de risc se situa entre els 230-240 punts, molt lluny dels 500 punts que van fer tremolar l'economia espanyola. A més, Espanya pot presumir de prima de risc davant dels seus companys de l'eurozona que també vénen d'un escenari de deute delicat. Països com Itàlia, Portugal i Grècia mantenen nivells més alts que Espanya, que indiquen la prosperitat de la situació econòmica del país. Però, què implica que la prima de risc baixi en termes pràctics per a la situació del país?
Per començar, si els interessos es redueixen, l'Estat ha de reservar menys diners en els pressupostos per poder pagar-los, cosa que significa que els podrà destinar a altres fins, com ara polítiques d'atur. En definitiva, no té tanta necessitat de recaptar.
Les conseqüències del descens de la prima de risc sobre el nostre país també es traslladen a les empreses, ja que, igual que l'administració pública, poden alleujar els seus costos de finançament. Si els inversors confien en Espanya, el lògic és que també tinguin una percepció optimista sobre el seu teixit empresarial. El fet que a una empresa li costi menys diners finançar evita que hagi d'encarir els seus productes i serveis. És a dir, quan pugen molt els interessos, una companyia podria veure's abocada a apujar els preus als clients. Tot això ve acompanyat d'un menor estancament del crèdit per part de les entitats financeres, que poden suavitzar les condicions que imposen a empreses i particulars per prestar-los diners. En definitiva, la prima de risc és un bon indicador per saber que ens en sortirem, d'aquest capítol de crisi que ens ha tocat viure.
