Bon estiu, amic Draghi

Algun dia li haurem d'agrair al president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, que ens permeti passar els estius en pau. L'agost del 2011, poc abans que arribés al càrrec, va ser infernal als mercats: les borses en caiguda lliure i constants rumors de rescat a Espanya i Itàlia. Això va obligar l'aleshores president del BCE, Jean-Claude Trichet, a saltar-se el que havia defensat fins llavors i, a mitjans d'agost, va començar a comprar deute dels països perifèrics per rebaixar-ne la prima de risc.

Però al senyor Draghi no li agrada que li destorbin l'estiu. L'agost del 2012 s'intuïa encara pitjor que el de l'any anterior. Feia molt poc que Espanya havia demanat el rescat per a la banca i semblava que era qüestió de (poc) temps que sol·licités el rescat total. La prima de risc espanyola superava uns increïbles 600 punts. Però saben quin és el problema? No hi ha prou diners per rescatar Espanya. Sigui com sigui, a finals de juliol, Draghi va fer la ja famosa promesa de fer "tot el que calgués" per salvar l'euro. La prima de risc va caure en picat i avui està a menys de la meitat, fregant els 300 punts. Un nivell encara molt alt, tot s'ha de dir. Entre el 1997 i el 2011 la prima espanyola mai havia superat els 300 punts i ara sembla que sigui normal.

En les últimes setmanes hi havia elements que feien pensar que aquest podia tornar a ser un agost difícil als mercats. Però dijous, l'amic Draghi va treure's un as de la màniga i va prometre que mantindrà els tipus baixos el temps que calgui, cosa que va portar l'alegria als mercats. Dintre de les limitacions que li imposa el seu càrrec, Draghi fa el que pot per donar un cop de mà i sembla que tindrem un estiu presentable.

Però al setembre ens haurem d'enfrontar de nou a la realitat, a les penoses previsions per als pròxims anys i al fet que la prima no baixi de l'entorn dels 300 punts. Mentrestant, però, li donarem les gràcies al senyor Draghi. Bon estiu.

Àlex Font Manté és coordinador de l"Emprenem'