Empreses 16/03/2014

‘Big data’: quan els números fan de CEO

L’anàlisi de grans quantitats de dades regirà cada vegada més les decisions empresarials i comercials

Jordi Sabaté
3 min
‘Big data’: quan els números fan de CEO

La gestió i anàlisi de grans quantitats de dades regirà cada vegada més les decisions empresarials i comercials.

Tot just una setmana abans que comencés el Mobile World Congress (MWC) del 2014, Marc Zuckerberg va anunciar públicament que acabava d’arribar a un acord per comprar l’aplicació de missatgeria WhatsApp per uns 16.000 milions d’euros. D’aquesta manera, el fundador de Facebook s’assegurava una conferència estel·lar a Barcelona durant la gran fira dels mòbils, encara que la majoria dels analistes se sentien marejats per la xifra acordada en la compra i es preguntaven com podia valer tant un programa de missatgeria.

Quant val un usuari?

Zuckerberg, que havia vingut a Barcelona a parlar d’altres coses -bàsicament a carregar contra les operadores, amb les quals, com tot gegant d’internet, manté una mena de guerra freda en què es barregen els plets i les col·laboracions-, va despatxar la pregunta sobre el valor de WhatsApp amb una frase lacònica: “Avui ja val més que el dia de la compra”. Enigmàtic? Com i qui valora el que val un servei en el qual només es paga per descarregar el programa i que no inclou publicitat?

La resposta a totes aquestes preguntes la va donar al cap de dos dies la presidenta d’IBM, Gini Rometty, que també va parlar a Barcelona, encara que fos molt menys escoltada per la premsa generalista. Rometty va venir al MWC a explicar les estratègies de futur d’IBM per al mòbil, i va parlar del superordinador Watson, del núvol de dades i del desenvolupament d’aplicacions que portin les dades del mòbil al núvol, i d’allà de tornada al mòbil, però no sense passar abans pel cervell artificial de Watson. En altres paraules, Rometty va anunciar un futur gairebé immediat en el qual totes les nostres accions, decisions, escrits, fotografies, vídeos i altres coses que fem amb el mòbil seran enregistrades i enviades com a dades anònimes i fredes a supercomputadors perquè les analitzin en funció de variables com la nostra edat, on vivim, si parlem català o anglès o no, o el nostre nivell d’estudis.

Després aquestes dades tornaran al nostre mòbil, la nostra tauleta o el nostre ordinador en forma de publicitat personalitzada, cada vegada més pensada perquè no ens sigui una molèstia sinó un servei, una experiència, una informació útil.

Envoltats de publicitat

El nom d’aquest futur, on potser tot al nostre voltant serà publicitat però molt probablement no ens n’adonarem, és big data : la tècnica d’anàlisi de grans volums de dades per extreure’n conclusions sobre la personalitat de cada usuari, els seus gustos i tendències, i fins i tot les seves pròximes decisions o el seu risc de tenir determinades malalties.

Per descomptat, com més usuaris tingui una empresa, més flux de dades per analitzar tindrà i millor podrà segmentar la seva publicitat. En el futur, les dades que generin els usuaris seran informació d’alt valor econòmic -de fet, ja ho són- i, per tant, valdran molts diners.

En conseqüència, si WhatsApp tenia 450 milions d’usuaris el dia en què va ser comprada per Facebook, però ja havia crescut en uns centenars de milers quan Zuckerberg va dir la seva frase a Barcelona, era cert que l’aplicació ja valia més que el dia que es va comprar. Facebook va comprar a WhatsApp 450 milions de generadors de dades perquè ordinadors com el Watson d’IBM les espremin i permetin a la xarxa social prendre les decisions correctes.

I no tan sols Facebook aplica algoritmes (en el seu cas per saber si un usuari està a punt de divorciar-se); Amazon, per exemple, analitza els llocs on fem clic dins de la botiga. Vol veure què comprem, però també vol estudiar el nostre estat d’ànim o el pensament polític, perquè tota aquesta informació li permetrà oferir-nos un disseny de pàgina segons el país, l’edat de l’usuari o fins i tot les inclinacions sexuals, així com la zona on situa els seus magatzems o el tipus de producte que ofereix segons l’estació de l’any.

I darrere del desmesurat interès de Google perquè participem en la seva xarxa social Google+ hi ha també el big data, la necessitat que creem informació personal: per oferir-nos publicitat o per vendre-la en forma d’estudis d’intel·ligència a altres empreses. No és estrany que alguns analistes vegin el big data com una nova revolució: segons un estudi del McKinsey Global Institute, en pocs anys les conclusions de l’anàlisi de dades podrien tenir més pes en les decisions empresarials que l’experiència dels consellers delegats de les empreses. Per descomptat -o almenys és el que la llei dicta-, aquesta informació que es compra i es ven, que decideix l’adquisició o la venda d’accions o la caiguda o el nomenament d’alts executius, és sempre una informació anònima, números freds sense nom, que, tot i això, descriuen amb gran precisió els nostres perfils personals.

stats