Empreses 22/11/2015

Bernat Farrero:“S’exagera quan es diu que Espanya no és un lloc propens a crear negocis”

Bernat Farrero, fundador de l’acceleradora Itnig i CEO de Camaloon

Paula Solanas
3 min
Bernat Farrero:“S’exagera quan es diu que Espanya  no és un lloc propens a crear negocis”

Encara no havies acabat la carrera d’enginyeria informàtica quan vas muntar Itnig

Camaloon va funcionar molt bé i de seguida vam cobrir el mercat espanyol de les xapes, que era petit però l’hem sofisticat molt i hem passat a liderar-lo de manera relativament fàcil. Després d’aquesta experiència vam repetir-la a França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i ara estem entrant a Alemanya i Anglaterra. De fet, actualment el 80% de les nostres vendes ja les fem fora d’Espanya. Hem anat augmentant la línia de productes i ara també oferim imants, adhesius, tasses i samarretes. Ens vam complicar una mica la vida perquè vam intentar triomfar als dos mercats, tant en l’empresa com en el gran consum, però ens ha funcionat. Tot i així, el volum de negoci principal prové de la petita empresa, que té una compra constant i ens encarrega els seus productes promocionals.

Estàveu pensant a fer el salt als Estats Units instal·lant-hi un nou centre de producció. Què és el que us ha frenat a l’hora de fer-ho?

És un projecte que estem estudiant, però que encara no ens hem decidit a llançar. De fet ja tenim gent als Estats Units i volem entrar en aquest mercat, però estem treballant en una sèrie de projectes a Europa que ens faran millorar molt a nivell d’eficiència abans d’anar-hi. El pla és continuar amb el ritme de creixement que hem estat tenint fins ara i que ha sigut del 100% anual.

Què ha de tenir un projecte perquè t’hi fixis com a inversor?

Nosaltres valorem molt el mercat. Si es tracta d’un mercat que no existeix, no hi tens res a fer i, per tant, has de dedicar el temps suficient a testejar-lo. Per fer això no fa falta que deixis la feina ni que assumeixis grans riscos. Això sí, quan veus que la teva idea funciona, sóc partidari de cremar les naus i llançar-t’hi de ple. Nosaltres intentem buscar elements que ens facin pensar que aquell serà un equip guanyador, però a partir d’aquí la resta s’aprèn o es troba. Per exemple, la nostra estratègia va ser buscar gent molt bona que hi posés pocs diners, en lloc de buscar poca gent que en posés molts. El resultat ha sigut que la meitat dels 12 socis inicials treballen avui a Camaloon i els altres han sigut claus per ajudar-nos a créixer.

En el teu cas, ¿quan vas pensar que t’havia arribat el moment de cremar les naus?

Tothom m’ho pregunta i la veritat és que mai em va arribar a passar. Vaig començar fent d’autònom quan encara era a la universitat: em dedicava a crear intranets per a bufets d’advocats i gestories. El negoci va anar creixent, vaig demanar ajuda a companys de la universitat i això va derivar de manera orgànica en Itnig. Mai hi va haver un moment concret en què prengués la decisió conscient de muntar res, m’ho vaig prendre com un pas natural. De fet, considero que s’exagera quan es diu que Espanya no és un lloc propens a crear negocis. Les úniques barreres que hi ha són autoimposades: aquí disposem d’ajudes que altres països, com els Estats Units, no tenen. A més, Barcelona és un lloc privilegiat per engegar les primeres etapes d’una start-up.

stats