Batalla per atreure l'emprenedor

Les instal·lacions del Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), un parc científic i tecnològic vinculat al campus de la UPC de Castelldefels, impressionen per dos motius: per les grans dimensions i perquè no s'hi veu ni una ànima. Un any després de la seva inauguració, l'edifici destinat a ser la incubadora d'empreses del parc segueix gairebé buit i les escasses start-ups instal·lades lamenten haver de pagar un preu de lloguer similar al de mercat.

"Tenint en compte que es tracta d'una incubadora universitària, no hauria de ser així", diu Marc Almendros, director executiu de Signadyne, una de les start-ups amb oficines al PMT. Tot i la tarifa del lloguer, que considera excessiva, Almendros va triar ubicar-se aquí per ser a prop de l'Institut de Ciències Fotòniques (Icfo), amb el qual col·labora en projectes d'innovació. Un altre avantatge és que pot utilitzar la infrastructura tecnològica del parc i una sala de reunions espaiosa, amb vistes a altres blocs d'oficines fantasma a l'altre costat de l'autovia, que estan buits des de la seva inauguració.

Animades pel boom immobiliari i la necessitat de promoure l'emprenedoria i la innovació, nombroses universitats i administracions locals van impulsar fa uns anys la creació de parcs tecnològics i incubadores d'empreses, com el PMT, Esade Creapolis i el 22@. Actualment, però, la retallada de les subvencions públiques i l'aparició d'iniciatives privades com Wayra, l'acceleradora d'empreses de Telefónica i el projecte Lanzadera, fundat per l'empresari Juan Roig, propietari de Mercadona, està obligant els parcs a buscar alternatives per ser més rendibles i competitius a l'hora d'atreure la innovació i el capital emprenedor.

Procés invers

David Mora, responsable del programa d'emprenedoria de La Salle Technova, el parc tecnològic i viver d'empreses de La Salle (Barcelona), explica que la idea de partida del centre era ajudar els seus investigadors a trobar una sortida al mercat a les seves patents i invents. "Però hem vist que tenim més èxit en el procés invers: moltes idees tecnològiques ens arriben d'emprenedors de fora de la universitat en una fase llavor i ens demanen assessorament", diu Mora.

La incubadora de Technova rep al voltant de 200 peticions anuals de start-ups , les quals se sotmeten a un procés de filtratge i selecció, i al final n'acaben quedant unes 15. "Aquí tenen la possibilitat de quedar-s'hi una llarga temporada, mentre que si s'acullen a les acceleradores privades, com Wayra, Lanzadera i els programes de la Fundació Inlea, es troben amb una rotació constant, ja que les obliguen a marxar al cap d'uns mesos, quan s'acaba el procés d'acceleració", explica Mora.

Ecosistema

"El nostre valor afegit -insisteix el directiu de Technova- és l'ecososistema universitari: el contacte amb els investigadors acadèmics i la prestació de serveis a llarg termini". Per contra, els parcs tecnològics han de fer front a l'escassetat de recursos per finançar projectes, "cosa que provoca que les idees més interessants se les quedin les acceleradores privades", diu Mora.

En el cas de Lanzadera, l'acceleradora creada a València pel fundador de Mercadona, el finançament s'articula a través d'Alquería Capital, una empresa de capital risc propietat al 100% del mateix Roig, que cada any destinarà 3 milions d'euros per finançar 15 projectes. "És evident que Lanzadera no neix amb la intenció d'obtenir una rendibilitat. La nostra única recompensa és ser capaços de fomentar l'emprenedoria i instaurar un model empresarial basat en el treball productiu, l'esforç i el lideratge", explica Jaime Esteban, director de Lanzadera. Als 15 projectes guanyadors se'ls concedeixen també els 3.000 euros per a la constitució de la SL i fins a un màxim de 200.000 euros de finançament. A part, es beneficien de formació personalitzada, l'assessorament de mentors i suport administratiu i legal, així com d'oportunitats per organitzar una ronda d'inversions per atreure capital llavor.

"Creiem que atreure el capital risc depèn de l'atractiu i solidesa dels projectes, és important que confiï en nosaltres", diu Esteban.

Els projectes seleccionats per entrar en algun dels 12 centres Wayra a Llatinoamèrica o Europa reben fins a 40.000 euros (entorn al 4% o 5% del capital de la start-up ) i també es beneficien de serveis gratuïts de formació, mentoria o la possibilitat d'accedir als més de 300 milions de clients de l'operadora.

Per competir amb les acceleradores, Technova, que en no tenir afany de lucre no entra a formar part del capital de les start-ups del parc, es limita a ajudar-les a trobar inversors i reté una comissió del 3% del finançament aconseguit per cada projecte. Fa 3 anys el 70% dels ingressos de Technova provenien de subvencions públiques, ara només hi arriba prop del 20%.

Un altre valor afegit dels parcs tecnològics és que a l'hora de buscar finançament públic, com els crèdits Enisa a la innovació, desenvolupar tecnologia i R+D en una universitat dóna punts a l'hora de presentar-se davant el ministeri.

Administradors

La font principal d'ingressos de parcs i incubadores, però, és el lloguer d'oficines i serveis. Les 22 entitats que formen part de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, XPCAT, entre les quals Technova i Barcelona Activa, van facturar uns 11 milions d'euros el 2011.

"Bàsicament, som un administrador de finques de la UPC: ens encarreguem que els espais estiguin llogats", explica Paco Solé, president dels parcs de la UPC. Més que d'un lloguer , Solé prefereix parlar de tarifes de manteniment d'oficines i serveis, que són variables. "No es cobra el mateix a un investigador de la casa amb una spin-off que a un emprenedor extern", aclareix Solé. El directiu de la UPC insisteix, però, que l'obligació dels parcs científics és promoure la innovació "des de dins", fomentant les spin-off i la transferència de tecnologia al mercat, per treure rendibilitat a les patents. "Som una fàbrica d'oportunitats", diu Solé. La UPC es queda una participació de cada spin-off creada a la casa, amb l'esperança que creixin.

Però la majoria dels ingressos segueixen arribant dels lloguers. Davant la necessitat de generar més recursos, un dels objectius de la UPC per al 2013 és l'atracció de més projectes i capital extern. "Volem treure profit del nostre savoir-faire en muntar empreses tecnològiques fruit de la recerca", diu Solé. "També volem que les spin-off instal·lades aquí facin el salt, ja que la crisi ha limitat els plantejaments financers dels inversors", afegeix Solé. La meitat de les empreses instal·lades a XPCAT són microempreses. Al marge que atregui els projectes més bons, "que Wayra s'instal·li a Barcelona és positiu, ja que Telefónica atreurà inversors forts", admet Solé.

L'impacte dels parcs a Catalunya 2011

01 Hi ha 22 parcs, que pertanyen a la xarxa XPCAT. El 85% tenen incubadores d'empreses.

02 La superfície mitjana de cada parc és de 150.000 m

3 2.623 empreses instal·lades: més del 63% de base tecnològica, un 45% són spin-off . La meitat són microempreses.