Barcelona, sense aparador internacional de moda

Fa 10 anys Barcelona va estar més a prop que mai de tenir una passarel·la de moda de referència internacional. El vell somni de fer de la ciutat una de les capitals mundials de la moda a través de la Passarel·la Gaudí -que tenia un cert reconeixement a tot el món- va materialitzar-se en forma de projecte. Els organitzadors, encapçalats per Paco Flaqué, l'impulsor del certamen, mort fa uns mesos, i diversos dissenyadors catalans consolidats esbossaven un certamen que hauria permès fer de Barcelona "un aparador internacional que atragués dissenyadors de tot el món per ensenyar les seves col·leccions aquí", segons explica Lluís Juste de Nin, un dels principals impulsors d'aquest projecte, aleshores com a director creatiu de la firma Armand Basi i avui conseller delegat de la mateixa companyia.

La capital catalana se'n va sortir, el 2012, quan es va proposar ser capital mundial del mòbil, i es va assegurar organitzar el Mobile World Congress (que tindrà lloc a finals de febrer) fins al 2018. En canvi, el somni de ser capital de la moda va topar amb la política. I una sèrie de negociacions truncades i retallades de pressupost no només van posar fi al projecte d'internacionalització, sinó també a la Passarel·la Gaudí. Va perdre la batalla engegada pel govern de José María Aznar -que creia que només hi podia haver una passarel·la a Espanya- contra la madrilenya Cibeles, que encara avui segueix posicionada com a passarel·la de referència a l'Estat, segons explica el dissenyador.

Des d'aleshores, no només Barcelona s'ha quedat sense una passarel·la amb vocació internacional, sinó que tots els projectes de salons de moda que han sorgit posteriorment han acabat marxant, o reconvertint-se per deixar de ser salons professionals.

Només la 080 Barcelona Fashion, ideada per a creadors novells, ha estat capaç de resistir -arrenca demà i continuarà fins al 31 de gener a l'edifici DHUB de la plaça de les Glòries-, però amb una dimensió econòmica set vegades més petita que la seva predecessora i sense vocació internacional. "Falta un plantejament més ambiciós: aprendre d'aquell projecte de fer un certamen de referència internacional", reclama Juste de Nin.

Els certàmens se'n van

L'adéu definitiu de la Gaudí el 2006 va suposar que la ciutat es quedés "òrfena de referents", reconeix Miquel Rodríguez, gerent del Consorci de la Moda de Catalunya i responsable de la 080 Barcelona Fashion. Coincidint amb la seva desaparició, però, va aterrar a Barcelona el Bread & Butter, un saló internacional de moda urbana creat a Alemanya, que va ajudar a tancar les ferides de la pèrdua de la passarel·la. Tenia projecció internacional i atreia a Barcelona marques i visitants d'arreu del món. No era una passarel·la, però ubicava la ciutat en el mapa de la moda mundial.

Al cap de quatre anys, però, també va marxar per tornar a Alemanya, i l'Ajuntament i la Fira de Barcelona van haver d'improvisar-ne un substitut. En van dir Brandery i estava inspirat en el seu precursor alemany, tot i que amb dimensions més reduïdes. Aquest any s'ha "reformulat", segons els seus organitzadors, i ha deixat d'assemblar-se al Bread & Butter. Ja no serà un punt de trobada de professionals de la moda, sinó que es convertirà en un festival, dirigit al públic final, que es farà només un cop a l'any.

Sense Fashion Week

Això deixa Barcelona sense setmana de la moda, perquè fins ara el Brandery havia coincidit amb la passarel·la que va idear el tripartit per substituir la Gaudí, la 080, i

que és un concepte "completament diferent" de les passarel·les internacionals, segons Rodríguez. Originalment ideada com a laboratori de nou talent, la 080 ofereix una plataforma als dissenyadors novells per mostrar les seves col·leccions. No té la projecció de la Gaudí, ni la mateixa repercussió mediàtica. "Érem portada dels diaris i la gent vivia la moda", recorda Juste de Nin. Però és molt més barata que la seva predecessora.

La de l'hivern del 2006, l'última edició de la Gaudí, va costar més de 7 milions d'euros, finançats gairebé en la seva totalitat per la Generalitat. L'edició de la 080 que arrenca la setmana que ve costarà poc més d'un milió d'euros a l'erari públic, que és pràcticament la seva única font de finançament. A diferència de la Gaudí, que en les seves últimes edicions va incorporar dissenyadors belgues i d'altres països del món, la 080 està enfocada només a dissenyadors i marques catalans. En les últimes edicions la passarel·la s'ha obert a la indústria i acull les desfilades de les firmes catalanes de més facturació, com Mango, Desigual i Custo -que se sumarà en l'edició que arrenca demà al grup de marques consolidades que desfilaran al DHUB.

"Ens donen molt més a nosaltres del que nosaltres aportem a les seves marques", reconeix Rodríguez. Algunes de les grans marques, com Punto Blanco, per exemple, col·laboraran durant la 080 amb dissenyadors, i presentaran col·leccions conjuntes. És el cas de Punto Blanco i Jan iú Més, que desfilaran amb creacions col·laboratives dimecres. "Treballar amb una marca consolidada ens dóna una empenta molt bona", explica Alfons Peña, un dels responsables de Jan iú Més.

Tot i la falta d'un aparador internacional, alguns dels jugadors principals del panorama tèxtil català s'han enfortit en els últims anys i són reconeguts mundialment. Mango, amb més de 1.400 milions d'euros el 2011 -un 31% de la facturació total del sector tèxtil a Catalunya, segons un estudi de Modaes.es-, és present amb més de 2.500 botigues en 109 països.

Però la falta de projecció de la 080 fa que els dissenyadors consolidats hagin de buscar altres aparadors. Després de desfilar a Barcelona, Custo, per exemple, anirà a Nova York a fer la presentació de la seva col·lecció i a Barcelona només hi haurà un avançament.

Barcelona, bona marca

Però aquests grans grups també s'han aprofitat del bon posicionament de la marca Barcelona. La majoria l'incorporen als seus eslògans, perquè és molt valorada a l'exterior, apunta Rodríguez. Segons l'últim estudi de The Global Language Monitor, que analitza les tendències a internet, Barcelona es va situar com a tercera ciutat del món en importància en el terreny de la moda -incloent-hi la rellevància com a destinació de compres-, per darrere de Nova York i Londres. Juste de Nin lamenta la pèrdua de la marca Gaudí, després que el tripartit decidís tancar el saló: "Calia evolucionar, no desmantellar els actius que teníem". El responsable de la 080 hi està d'acord tot i que creu que ara "tindria poc sentit" recuperar la marca.

¿Però ha quedat enterrat el somni? "L'objectiu final segueix sent fer de Barcelona una capital mundial de la moda", explica Rodríguez. "Amb les energies deixades anar, i amb tot el talent que hi ha en aquest país, ens podem situar entre els més dinàmics", diu Juste de Nin.

El sector és optimista, tot i que la feina que hi ha per fer és titànica.