Els símptomes de la falta d'acord entre Alemanya i Espanya s'acumulen. El primer indici el trobem en la inesperada oposició de Madrid a la ratificació del substitut de l'espanyol González-Páramo en la direcció del Banc Central Europeu (BCE).
Aquest fet, ocorregut durant els primers mesos de l'any, va ser un indicador que l'entesa inicial entre Merkel i Rajoy ja estava descarrilant, després dels intents espanyols d'obligar Alemanya a cedir en el límit del dèficit espanyol, i les demandes de Soraya Sáenz de Santamaría perquè el secretari del Tresor americà, Timothy Geitner, pressionés Berlín en benefici d'Espanya.
La resposta germànica va ser prou contundent: el pacte implícit entre els quatre grans països de l'euro, que els assegurava a tots ells un seient en el comitè de direcció del BCE, es va trencar i el candidat espanyol va ser rebutjat. En canvi, va prosperar la proposta alemanya que fos el governador del banc central de Luxemburg, Yves Mersch, qui ocupés aquesta cadira. Espanya, de moment, ha vetat la ratificació d'aquesta substitució.
En el mateix ordre d'idees cal inscriure la insòlita petició -per haver-se efectuat públicament- del govern espanyol de no demanar el rescat si el BCE no es compromet a una rebaixa substancial de la prima de risc. En cap cas es pot esperar del BCE que accepti una pressió similar.
Rajoy sembla que estigui dient a les autoritats alemanyes i del BCE: "Aquestes són les meves condicions i, si no s'accepten, ateneu-vos a les conseqüències". És a dir, que la crisi podria estendre's a Itàlia i, potser, a França, que ja està prenent ràpides mesures.
És cert que Alemanya té la seva pròpia agenda. I també la senyora Merkel, amb eleccions generals en un any. Però el constant xoc amb Berlín és preocupant. No es pot oblidar com Rajoy-Monti-Hollande, després de la cimera del 29 de juny, van destacar obertament la derrota alemanya davant el grup mediterrani. Tampoc se sap si el que hi ha a sota és una concepció aznarista d'Europa sorgida arran de la guerra a l'Iraq: una concepció partidària d'estretir els lligams amb els Estats Units i debilitar el projecte europeu.
Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada a la UAB.
