Arriba el comparador de reformes de la llar

Laura Núñez crear PlanReforma l’any 2012 i ja ha aconseguit multiplicar per tres la seva facturació. El 2014 van captar 140.000 euros en la primera ronda de finançament i ara busca mig milió més en una segona ronda que vol utilitzar per millorar la tecnologia. La idea de crear aquesta plataforma, que connecta persones que volen fer una reforma a casa amb els professionals del sector, va sorgir en un viatge en cotxe cap a Galícia amb el seu germà, que és arquitecte com ella. “Per un costat hi havia el problema que tenen els professionals per aconseguir clients i, per l’altre, els particulars perdien molt de temps demanant diferents pressupostos i sovint no eren comparables entre ells”, explica. “Amb PlanReforma això s’ha solucionat”.

“Per al client, els nostres serveis són gratuïts des del principi i fins al final”, assegura. I per als 7.500 professionals que hi ofereixen els seus serveis són com una plataforma de màrqueting online : “Els cobrem una petita subscripció trimestral de 45 euros i, després, cada cop que volen enviar una oferta a un particular que ha demanat un pressupost, paguen entre 5 i 25 euros, en funció de la mida de l’obra, per rebre les dades d’aquest client i poder contactar-lo”.

A PlanReforma fan feina d’assessorament amb els professionals que tenen associats. “Normalment, multipliquen per 10 la inversió que han fet, però alguns poden arribar a multiplicar-la per 20”, assegura Núñez. Aquesta arquitecta de 36 anys i el seu equip donen eines perquè les empreses del sector treguin el màxim rendiment a la plataforma. Afirma que la clau són les valoracions dels clients, com passa a TripAdvisor o a Booking: “Així com els restaurants o els hotels s’han posat les piles i ho tenen molt clar, en el sector de la construcció també serà fonamental el tema de la reputació en línia. La gent abans de contractar algú sempre mira què hi diuen els altres a internet”.

PlanReforma no només serveix per contactar empreses amb clients, el que s’anomena un business to customer, (BtoC, en les seves sigles en anglès), sinó que també són un business to business (BtoB), és a dir, que també posen en contacte els professionals entre ells. “Les empreses també poden utilitzar el nostre software per demanar pressupostos a altres professionals. Per exemple, un arquitecte no executa ell les obres, normalment ha de subcontractar, i amb nosaltres pot demanar diferents pressupostos i comparar-los”, explica Núñez.

Ella i el seu equip asseguren que PlanReforma ha sigut una revolució en un sector en què “sempre hi ha hagut competència deslleial” entre arquitectes o interioristes (llicenciats) i “gremis o reformistes, és a dir, gent sense titulació”. PlanReforma divideix els professionals segons el grup al qual pertanyen i, en funció de les necessitats dels particulars, els posen en contacte amb un grup o altre: “No entren en competència entre ells, sinó que fan networking i s’ajuden, si és necessari”.

Una de les novetats que han incorporat aquest any ha sigut el comparador de projectes de decoració. “Està tenint una ràtio de conversió [gent que hi entra i que acaba contractant el servei] molt més elevat que qualsevol altre calculador de reformes que oferim a la web”, exclama. Per desconeixement, la gent acostuma a pensar que contractar un decorador és car, però amb la calculadora d’aquesta empresa“veuen que és molt més assequible del que pensaven”.

Creativa, curiosa i amb empenta, Laura Núñez assegura que no sabia que estava creant una start-up fa 4 anys. Al principi, fins i tot li feia vergonya. “Si no t’avergonyeixes del teu producte al començament, és que l’estàs llançant massa tard”, parafraseja.

PlanrReforma té potencial de creixement perquè asseguren que el mercat de les reformes a Espanya mou 14.000 milions d’euros a l’any i “només el 2% es canalitza a través del canal online ”. Per tant, “hi ha molt de recorregut per fer”. A més, diu Núñez que tothom vol canviar casa seva i reformar-la: “És un mercat que parla de les persones i del lloc o viuen, i també hi ajuda el fet que a Espanya el 60% dels edificis tinguin més de 30 anys”. Aquest percentatge és més elevat a Europa, on, segons les dades d’aquesta start-up, el mercat mou 280.000 milions d’euros a l’any.