¿Aquest és el primer pas per sortir de la crisi?

L'ansietat per donar bones notícies econòmiques, o la voluntat de maquillar les negatives, ha portat recentment la ministra de Treball, Fátima Báñez, a anunciar que Espanya està "sortint de la crisi". La ministra va ser durament censurada per diverses veus de la política i de l'economia. I és que cap dada dóna suport a aquesta afirmació: l'atur augmenta, el consum s'ensorra, continua la destrucció d'empreses i els indicadors d'activitat segueixen en signe negatiu.

Des del començament de la crisi, molts indicadors han donat resultats esperançadors, però el seu comportament sovint ha estat erràtic, amb pujades puntuals seguides de noves recaigudes. La lletra W o les dents d'una serra es dibuixen al gràfic dels principals indicadors, incloent-hi el producte interior brut, que ara està en una segona fase recessiva.

Però entre tants núvols foscos sí que hi ha un senyal positiu: el canvi de signe en la balança per compte corrent de l'economia espanyola, cosa que no havia passat mai des de l'entrada en circulació de l'euro. Al juliol, el flux de pagaments per importació i exportació de productes i serveis, de rendes i de transferències van donar un resultat positiu per a Espanya de 500 milions d'euros. A l'agost el superàvit per compte corrent es va duplicar, fins a ascendir als 1.244 milions.

"És molt positiu, perquè amb un saldo positiu deixem de requerir finançament internacional i podem reduir el deute. És el primer pas per sortir de la crisi". Així ho creu Moisés Bonal, responsable del departament d'estudis i polítiques sectorials de la patronal Pimec, que adverteix, però, que les possibles repercussions sobre l'atur d'aquest canvi de tendència seran en tot cas molt lentes.

Raons

La balança de béns, és a dir, la diferència entre els productes que s'importen i els que s'exporten, és la principal raó de la millora de la balança per compte corrent. La dependència energètica d'Espanya, un dels problemes endèmics de l'economia espanyola, fa que el conjunt de les importacions (que inclouen els serveis) siguin perpètuament superiors a les exportacions. A l'agost, el dèficit va ser de 2.684 milions d'euros, cosa que representa una disminució de més de 1.700 milions respecte del mateix mes del 2011.

La bona marxa del turisme també ha permès millorar a l'agost el superàvit de serveis, amb una aportació de 450 milions a la millora de la balança per compte corrent. Els fluxos de rendes (del treball i del capital) han millorat en 950 milions més. Tots aquests efectes positius han compensat la pèrdua de més de 750 milions d'euros per transferències corrents.

"Amb l'estancament del consum a Espanya, les empreses s'han espavilat augmentant les exportacions", comenta Bonal, que destaca també els èxits del turisme a l'Estat, que ha captat noves fonts de visitants, com Rússia. "A poc a poc el procés de devaluació interna [que suposa la baixada dels costos laborals, principalment salaris] ens fa guanyar competitivitat internacional", afegeix.

La pujada de l'IVA i l'efecte que té sobre la inflació va en contra de la millora de la competitivitat de l'economia espanyola, ja que comporta una pujada de costos que resta atractiu als productes d'exportacions i al turisme. Segons explica el responsable d'estudis de Pimec, l'augment de l'IVA podria tenir un impacte positiu sobre les importacions si, alhora, s'abaixessin les cotitzacions a la Seguretat Social, una mesura reclamada aquesta mateixa setmana per Marc Puig, president del grup Puig.

Amb aquesta doble mesura, els productes espanyols s'encaririen per l'IVA, però s'abaratirien per la baixada dels costos laborals, mentre que els productes d'importació simplement s'encaririen pel nou IVA.