El gener de l’any passat vaig obrir foc amb una primera columna titulada “Kaka Deluxe”, el nom d’un grup de rock dels vuitanta que em va servir per explicar què esperava de l’any 2014 per a la meva empresa i, en general, de la situació econòmica que afectaria els petits empresaris. El 2015 he decidit que no parlaré de què espero de l’economia, sinó de què vull aconseguir jo durant aquest any que tot just comença. Ho resumiré en tres idees: treballar menys, treballar millor i treballar feliç.
M’explico. Això de muntar una empresa i aixecar un projecte resulta que és molt dur. Ho he explicat de mil maneres en aquestes pàgines, però poques vegades he confessat què implica des del punt de vista personal. Tampoc us avorriré ara amb detalls, però en resum resulta que a més d’una executiva agressiva sóc una dona de 32 anys amb altres anhels i il·lusions que no pas els professionals i em temo que en els darrers cinc anys he tingut poques energies i temps per ser alguna cosa més que una emprenedora. Si busqueu calers per muntar una empresa, no li digueu mai això a un inversor, però com que ningú em veu ho diré: vull una vida personal.
No vull treballar els caps de setmana, no vull treballar el dia de Nadal, ni emportar-me mil preocupacions a casa quan surto de l’oficina. No vull tenir la sensació que renuncio a res important en la meva vida personal per aconseguir que l’empresa que dirigeixo tiri endavant o, dit d’una altra manera, no vull que sigui necessari.
I, com que sóc una dona pragmàtica i a més ambiciosa en tots els aspectes de la meva vida, vull fer-ho d’aquesta manera: posar en marxa un engranatge que funcioni de meravella perquè l’eficiència, la productivitat i el bon rotllo regnin a la meva empresa.
Si he tingut talent suficient per aixecar la meva empresa, com no he de ser capaç de fer compatible la felicitat professional amb la personal? Aquest 2015 és el meu any.
