Vas estudiar econòmiques a la UB per acabar muntant una empresa dedicada a desenvolupar tecnologies en el camp de la neuromedicina. ¿Estudiar una carrera condiciona què volem fer de grans? Hi ha carreres que sí que condicionen, com les de ciències exactes o algunes enginyeries més tècniques. Però n’hi ha d’altres de menys vocacionals, com econòmiques, que et permeten dedicar-te a àmbits més generals, de gestió. Tot i això, la presència de la tecnologia avui és tan àmplia que ja gairebé tots el sectors hi estan orientats. Això no era igual fa 15 anys, quan vam muntar Starlab amb el meu marit, Giulio Ruffini. Ell és el científic. Neuroelectrics és un spin-off de Starlab.

Diuen que la idea de negoci dels emprenedors va lligada a una passió. Un emprenedor s’ha de plantejar per què fa una empresa, quina és la seva motivació. En el nostre cas, volíem tenir un impacte social, millorar la societat. La nostra proposta ha sigut la següent: a través de la ciència, ¿com es pot millorar el cervell humà i el tractament de patologies mentals? Després de 15 anys d’investigació, i amb les ajudes de la UE, hem tret al mercat dos dispositius nous, Enobio i Startstim. Són una mena de casquets sense cables que el pacient es posa al cap i mesuren l’activitat cerebral.

Què fan exactament? El casquet Enobio es basa en la tecnologia EEG (electroencefalografia) i ajuda a diagnosticar malalties com l’epilèpsia. Starstim, a part de llegir l’activitat elèctrica del cervell, també l’estimula amb descàrregues de molt baix voltatge. Per exemple, en els pacients que han patit un ictus, estimula l’escorça motora del cervell i n’accelera la recuperació. També es pot aplicar per millorar la depressió i el dolor neuropàtic. La idea és que el pacient dugui el casquet per casa i el metge pugui monitoritzar el tractament des de la consulta. És un avenç en telemedicina!

¿Els vostres clients són els hospitals o els metges? A la UE tenim un certificat mèdic que ens permet vendre directament als centres hospitalaris. Als EUA és més complex aconseguir aquesta llicència i de moment hem comercialitzat el dispositiu en centres de recerca i departaments de R+D d’hospitals. Actualment tenim oficines a Barcelona i Boston. L’any passat vam vendre a més de 35 països i vam facturar 1,5 milions d’euros. Estem contents, només és el segon any de la companyia i estem presents als millors centres d’investigació: MIT, NASA, Harvard, UCLA... A Barcelona col·laborem amb l’Institut Guttmann. També s’està fent recerca amb els processos de fallida cerebral en els vols de llarga durada. I a Red Bull el fan servir per saber com funciona el cervell d’un esportista d’elit.

¿Aixecar inversió en aquest sector és més complicat que en el de les aplis a internet? Fins ara han sigut les vendes de Starlab les que ens han ajudat a consolidar-nos i créixer. I sobretot ha sigut clau la inversió pública. No seríem aquí si la UE no hagués apostat per la recerca els últims 15 anys. La inversió en R+D ha de ser sostinguda perquè descobrir demana temps! La innovació és la clau per competir en el món global. Espanya i Catalunya s’equivoquen si no fan una aposta sostinguda per l’ecosistema innovador. Aquí els inversors haurien de tenir més cultura del risc. I com diuen els americans, “no pain, no gain ”.