Aquesta setmana hem comprovat que l’actual Comissió Europea, que s’haurà de renovar durant els pròxims mesos, vol acabar el seu mandat deixant el llegat d’un mercat europeu de telecomunicacions força diferent de l’actual. D’una banda, la comissària Kroes continua amb el seu programa de rebaixar els suplements d’itinerància, tot i que no queda clar que aconsegueixi eliminarlos del tot, com correspondria a un autèntic mercat únic, perquè les companyies dels països que reben més turisme es resisteixen a la pèrdua d’ingressos. De moment, des de dimarts és un 55% menys car connectarse a internet amb el mòbil quan es travessa la frontera.
De l’altra, dimecres es van aprovar dues operacions corporatives que impliquen el mercat espanyol: la primera és la compra d’Ono pel grup britànic Vodafone, que es consolida així com a segona teleco de l’Estat en afegir gairebé dos milions de clients, però sobretot adquireix una xarxa fixa de fibra òptica que li permetrà estalviar cost de connexió entre les seves antenes de mòbil. La segona és la compra de l’operadora alemanya EPlus a la seva matriu holandesa KPN per l’espanyola Telefónica. Té un caràcter emblemàtic, perquè fixa la posició de la Comissió respecte a la consolidació del fragmentat mercat europeu de telecos, amb dotzenes d’operadores nascudes de les successives privatitzacions dels antics monopolis estatals, a diferència de mercats de dimensió semblant, com els EUA, on les grans companyies es poden comptar amb els dits d’una mà. El vistiplau del comissari Almunia pot ser el tret de sortida a una onada de fusions i adquisicions que porti a empreses més grans, menys susceptibles de ser comprades fora del continent i més disposades a invertir en xarxes mòbils 4G. Confiem que la Comissió tingui raó quan diu que els consumidors no patirem a la butxaca aquesta reducció de la quantitat de companyies.
