En un debat recent sobre el futur de l'euro, amb la participació dels millors experts alemanys, van aflorar les conclusions següents: la creació de l'euro va ser una condició sine qua non exigida per França a Alemanya per acceptar la reunificació. Alemanya va acceptar-ho malgrat que l'opinió majoritària dels seus ciutadans hi era contrària. França pretenia posar fi a les devaluacions periòdiques del franc davant del marc i a la humiliació que suposava la supeditació a la política monetària del Bundesbank. Dues dècades després de Maastricht, França s'adona que, en lloc d'haver-se alliberat del control alemany, s'hi troba encara més sotmesa. En una gran crisi com l'actual qui mana són els països creditors, encapçalats per Alemanya.
La crisi europea es caracteritza per l'aparició de dos grups de països clarament diferenciats. D'una banda, els països del centre d'Europa, situats al voltant d'Alemanya. De l'altra, els perifèrics. França vol fer de pont entre els dos grups, però està perillosament més a prop dels segons que dels primers. El Regne Unit ha optat per mantenir-se'n al marge. Alemanya està disposada a salvaguardar l'euro. La seva fórmula consisteix a seguir amb les mesures d'austeritat juntament amb les reformes estructurals que garanteixin el creixement futur. Alguns estats bàltics i nòrdics han aconseguit resultats encoratjadors seguint aquesta fórmula. Alemanya dóna suport a les reformes iniciades per Espanya, considera que van en la bona direcció i està convençuda que acabaran donant els fruits esperats (recuperació a partir del segon semestre del 2013).
La visió alemanya de la sortida de la crisi a mitjà i llarg termini és optimista. Se sabia des del principi que una unió monetària no podria funcionar sense una veritable unió fiscal i política. Jörg Asmussen, membre alemany del consell de governadors del BCE, ha dit: "Necessitem una unió fiscal, una unió dels mercats financers i una unió política democràticament legitimada per estabilitzar l'àrea monetària europea. Aquesta crisi només es pot superar amb més Europa. Un cop més, tal com preveien els pares fundadors, acabarem fent el que calgui per superar les successives crisis que es vagin presentant, per greus que siguin".
Víctor Pou és economista de l'Iese
