Agricultura als terrats: una alternativa sostenible
Consumir un quilo de tomàquets cultivats al terrat d'un edifici pot suposar fins a un 78% d'estalvi en despesa energètica i emissions de CO en comparació a transportar-los des d'Almeria, segons un estudi sobre sostenibilitat agrícola publicat per la Fundació Repsol. L'anomenada agricultura urbana vertical -aplicar tècniques d'agricultura avançada als terrats urbans- intenta consolidar-se com una solució eficient a la necessitat de les ciutats de disminuir la dependència del petroli i reduir la contaminació ambiental.
No es tracta de tenir un hortet al balcó, sinó de dur a terme una "gestió completa dels terrats que asseguri una rendibilitat als propietaris", explica Olga Rovira, directora de Vertical Farming, una empresa puntera en tecnologies d'agricultura urbana ubicada a Esade Creapolis. Aquestes tecnologies inclouen des de la instal·lació d'hivernacles intel·ligents, roof top greenhouse (RTG), que, connectats als sistemes de climatització dels edificis, permeten el reciclatge de fluxos d'aire calent, fins a avançats sistemes de cultiu per hidroponia (sense terra).
Sòl urbà fèrtil al terrat
L'expansió de l'agricultura urbana ha obert una oportunitat de negoci a start-ups com Vertical Farming, impulsada per un grup d'arquitectes i emprenedors catalans. A Barcelona hi ha al voltant d'un milió de metres quadrats de terrat disponibles, que ofereixen un ampli potencial de creixement del sòl urbà fèrtil. Vertical Farming s'ocupa de la instal·lació i explotació dels hivernacles als terrats i assegura una rendibilitat mínima. L'empresa estima que 1.000 m de terrat no utilitzat reconvertit en superfície agrícola urbana permeten obtenir al seu propietari un retorn aproximat del 7%, tenint en compte una inversió de 300 euros per m i un preu de lloguer d'1 euro per m.
D'altra banda, els RTG garanteixen l'estalvi energètic i la reducció de les emissions de l'edifici, ja que actuen com a aïllant tèrmic i reaprofiten els aires residuals i les aigües pluvials. Segons càlculs de l'empresa, l'agricultura vertical pot suposar un 30% d'estalvi per a l'edifici. També permet reduir l'impacte ambiental del cicle de vida del producte, que arriba més fresc al consumidor, sense haver passat per la cadena lineal d'agricultura-transport-distribució-consum. Això disminueix els costos i l'excés d'embalatge.
Una de les primeres empreses interessades en la implantació d'un hivernacle productiu de Vertical Farming ha estat Campos Estela, una empresa que gestiona menjadors escolars. Campos Estela està valorant la instal·lació d'un hivernacle al terrat d'una escola de Rubí que permetria cultivar aliments bàsics per a 300 persones. La planificació de la producció s'ha fet en col·laboració amb l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). El cost mitjà de cada producte serà de quatre euros per cada quilo, "un preu semblant al tomàquet de qualitat", calcula Rovira.
