Vas estudiar periodisme a Holanda però només vas durar un any a la professió. Què et va portar a l’Àfrica? El periodisme em va horroritzar. Als mitjans de comunicació només els interessen les males notícies... Ho vaig deixar per fer alguna cosa més útil. Era el 1992. Vaig decidir allistar-me a les forces armades per col·laborar en una missió humanitària a Somàlia, després em van traslladar a Ruanda, que estava sumida en un conflicte civil... Sense voler, em vaig acabar convertint en un expert en gestió i sanejament d’aigua potable i vaig començar a treballar per a diverses ONG relacionades amb l’ajuda humanitària. Més tard em vaig casar i vam tenir fills, i vaig decidir mudar-me a un país mes tranquil, Madagascar, on vaig treballar en un nou projecte de desenvolupament. Després de vint anys a l’Àfrica, però, em vaig adonar que les ONG no serveixen de gaire perquè pensen en solucions a curt termini. Em vaig desencantar de l’ajuda humanitària. Crec que muntar una empresa pot tenir més impacte a llarg termini per al desenvolupament d’un territori. I així vaig crear la meva primera empresa, Bush Proof, que es dedica a optimitzar el cultiu de plantacions de bambú per a la producció de carbó sostenible, també com una manera d’evitar la deforestació. Ara ja fa deu anys que existeix i donem feina a molta gent.

¿Hi ha oportunitats per emprendre a l’Àfrica? Cada limitació pot ser una oportunitat de negoci. Fa un parell d’anys em vaig mudar a Kènia i vaig veure que allà hi ha més de cinc milions de llars sense accés a la xarxa elèctrica! La gent camina dues hores al dia per carregar el mòbil i, a més, potser ha de fer tres hores de cua fins que pugui endollar-lo. Tot un dia perdut... L’oportunitat de negoci era crear un sistema d’aprovisionament d’electricitat accessible i econòmic, basat en el prepagament. Amb un altre soci vam dissenyar un dispositiu mòbil per a les llars que permet generar electricitat amb energia fotovoltaica i que es carrega amb targetes de prepagament. Els usuaris no han de pagar per l’aparell generador, que costa 150 euros i el tenen en dipòsit, només han de preocupar-se de tenir crèdit al seu compte.

Quin retorn pot esperar un inversor d’un projecte sostenible? Acabem de tancar una primera ronda d’inversió de 200.000 euros amb un fons d’inversió britànic, que ens permetrà finançar i distribuir la primera tirada. Ens permetrà veure com respon el mercat abans de fer el llançament a gran escala, previst per a l’any que ve. El nostre objectiu és aixecar almenys un milió d’euros el 2017. Sabem que no és un negoci amb un retorn gaire alt, però és sostenible i rendible, no perdrà diners! A més, el sistema de prepagament és molt segur, no hi ha risc d’impagats. Poapower funciona amb el sistema Mobile Money, molt estès a l’Àfrica, que permet fer transferències de diners de mòbil a mòbil, a través d’un SMS i un codi que activa el receptor. A l’Àfrica hi ha talent emprenedor i algunes iniciatives interessants, com el Tony Elumelu Entrepreneurship Programme (TEEP), una incubadora de start-ups de Nairobi, fundada per un milionari nigerià, i que es dedicada a finançar i donar suport a més de 10.000 emprenedors que volen executar al continent africà les idees que tenen.