Entre Adelson i Bañuelos

En poques hores hem dit adéu a l'inquietant Sheldon Adelson i hem donat la benvinguda al tampoc gaire tranquil·litzador Enrique Bañuelos, una de les estrelles del sector immobiliari espanyol abans de l'esclat de la bombolla. Tret del nom, el projecte Barcelona World sembla una mica més sensat que el d'Eurovegas (sobretot per ubicació i condicions), però referma l'aposta de Catalunya pel turisme i allunya la idea mitificada de ser el Massachusetts d'Europa. És un bany de realisme.

La Generalitat es va aferrar a Eurovegas i ara a Barcelona World perquè sap que d'aquesta crisi no en sortirem aviat i que qualsevol ajuda serà benvinguda. El Govern veu aquests projectes com potser l'única opció de trobar feina als milers d'aturats amb poca formació que hi ha a Catalunya. ¿Recorden quan el conseller Mena va dir en una entrevista a l'ARA que la meitat dels aturats catalans no trobarien feina? Les dades avalen aquesta tesi: dos de cada tres persones sense feina tenen una formació baixa, segons un estudi de Manpower. Les autoritats saben que hi ha molta gent que difícilment es reincorporarà al mercat laboral, la majoria de la qual prové de la construcció. La solució seria impartir cursos de formació a la gent sense feina perquè estiguin més capacitats per trobar-ne. Però les partides pressupostàries en formació per a desocupats no deixen de minvar. Projectes com Eurovegas i Barcelona World són les úniques oportunitats, o almenys les més ràpides, que hi ha per col·locar-los.

Diguem el que diguem, a Catalunya hi ha un sector, el turístic, que està cridat a ser el més important del país. És l'únic que pot assumir l'enorme quantitat d'aturats amb poca formació que tenim. Poc a veure amb Massachusetts, vaja. Aquí tenim moltíssims emprenedors i un teixit empresarial envejable, com es demostra cada setmana en aquest suplement. Però és difícil imaginar que no ens acabem convertint en el balneari d'Europa.