Les xarxes socials no són el correu electrònic

Enèsim escàndol mediàtic sobre la privacitat a les xarxes socials. Uns internautes francesos asseguren que els missatges que van enviar en privat a altres usuaris de Facebook entre el 2007 i el 2009 han aparegut ara en el seu mur, on són visibles per tothom. Quan la premsa ha recollit el rumor, molta gent s'ha posat les mans al cap i a Facebook li han plogut les crítiques per aquesta suposada violació de la intimitat dels seus usuaris. L'empresa ha negat l'incident i assegura que el seu sistema de missatgeria privada és independent del de publicació al mur, que no hi ha possibilitat tècnica de creuament i que es tracta d'una confusió dels usuaris, que no eren conscients d'estar escrivint en públic, encara que ho feien adreçant-se a un determinat amic virtual. Tot i això, el govern francès diu que obrirà una investigació sobre aquesta qüestió.

Jo tinc tendència a creure'm el que diu Facebook. De fet, he revisat el meu arxiu de missatges d'aquella època i no he trobat cap coincidència entre la bústia privada i el mur. En canvi, un lector m'ha escrit dient que ell i la seva dona han hagut d'esborrar del mur contingut que no haurien intercanviat mai en públic, però ha declinat enviar-me'n una còpia.

Crec que el cas respon a dos motius. Un, que els usuaris de Facebook (més de 950 milions) estan tan escamats amb els canvis freqüents de funcionament de la plataforma que ja no els estranya res del que pugui passar. I dos, que s'ha estès el costum de fer servir les xarxes socials per funcions per a les quals no van ser pensades. Abans, per comunicar-nos amb algú, li trucàvem o li escrivíem un SMS o un correu. Ara la gent se t'adreça també per Twitter (en privat i en públic), t'envia WhatsApps (perquè surts al seu menú, encara que ja no tinguis instal·lada l'aplicació) o escriu al teu Facebook, sense tenir clar qui ho podrà llegir.

Albert Cuesta és analista tecnològic