JOAN FAUS

La xarxa, la millor televisió

L'èxit de plataformes d'emissió de contingut 'online', com Netflix i Wuaki.tv, amenacen el model de televisió per cable tradicional. Preus més baixos i llibertat a l'hora d'escollir els programes expliquen aquest fenomen

La proliferació d'internet ha revolucionat la majoria de sectors i el de l'emissió de continguts audiovisuals no ha estat una excepció. En poc més d'una dècada els canvis d'hàbits han estat tan profunds que ara el debat ja no és si tenen futur els videoclubs convencionals -els que sobreviuen ho fan gràcies a nostàlgics o públics especialitzats- i les sales de cinema, sinó si està garantit el model de les mateixes cadenes de televisió. Per exemple, si Netflix fos un canal de televisió, seria el quart més vist als Estats Units, i superaria HBO, cosa que significa que una de cada quatre famílies del país miren les pel·lícules i les sèries que emet.

El cas Wuaki

El canvi d'hàbits del consumidor va molt més enllà de Netflix i del mercat nord-americà, on competeix amb Amazon i Hulu. Es replica en altres parts del món. Al nostre país destaca Wuaki.tv, el videoclub en línia fundat el 2011 a Catalunya i que el juny del 2012 va ser adquirit pel gegant nipó de la distribució online, Rakuten, l'Amazon japonès. També tenen presència altres plataformes, com Filmin i Voddler. I fora de l'Estat hi ha una diversitat de jugadors. A França, domina el mercat CanalPlay, gestionat per Canal+, el principal canal de cable del país, i al Regne Unit i Alemanya ho fa Lovefilm, propietat d'Amazon, el gegant nord-americà del comerç online.

A la tardor Wuaki.tv va entrar al Regne Unit i en els dos anys vinents preveu expandir-se a França, Alemanya i Itàlia, segons explica a l'ARA un portaveu de la companyia. Wuaki.tv va tancar el 2013 amb 875.000 usuaris a Espanya i 125.000 al Regne Unit, cosa que suposa un increment significatiu si es té en compte que el 2012 disposava de 500.000 usuaris a l'Estat i el 2011 de 100.000. Amb una plantilla de 80 treballadors, la seva facturació va augmentar un 300% entre 2012 i 2013, tot i que no facilita la dada absoluta. La subscripció mensual al seu catàleg de més de 5.000 títols val 6,99 euros i també permet fer lloguers ocasionals a un cost d'entre 0,99 i 3,99 euros.

Conquesta europea

Per la seva banda, Netflix, fundada el 1997 a Califòrnia com un servei de videoclub a domicili i que actualment ha migrat gairebé íntegrament a internet, ja està present en alguns països fora dels Estats Units i té plans ambiciosos d'expansió. Dels seus 44,4 milions d'abonats, uns 10 milions són fora de les fronteres nord-americanes, principalment al nord d'Europa i l'Amèrica Llatina.

En l'últim trimestre del 2013, va incorporar 2,3 milions d'abonats nous als EUA i 1,7 a la resta del món, segons va anunciar a finals de gener en la presentació dels seus resultats. El 2013 va registrar un benefici superior als 82 milions d'euros enfront dels 12,5 del 2012 gràcies a un augment del 21% dels ingressos. El cost del seu servei és de 8 dòlars al mes (gairebé sis euros), encara que l'empresa estudia impulsar tarifes diferents segons el tipus de client.

Netflix preveu embarcar-se en una substancial expansió europea durant el 2014. L'any passat directius de la companyia es van reunir amb les autoritats de França i Alemanya per estudiar les condicions legals de la seva implantació. A Europa ja és present al Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Noruega i Holanda, uns mercats que són de fàcil accés pels continguts en anglès que componen la major part del catàleg del videoclub. A l'Amèrica Llatina ofereix els seus serveis des del 2011 a l'Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, el Paraguai i l'Uruguai. De moment, però, la divisió internacional no dóna beneficis al grup.

Més barat i a la carta

L'èxit d'aquestes plataformes, segons els experts, és fruit d'una combinació de factors, sobretot la individualització del consumidor, que no és passiu, com en l'oferta de continguts dels canals de televisió, sinó que té llibertat absoluta per escollir quin producte vol veure.

Es pot argumentar que, en realitat, els clients ja tenien aquesta llibertat en un videoclub tradicional, però ara en els seus equivalents per internet s'hi afegeixen altres elements a favor: un preu més baix i més comoditat -l'usuari no ha de sortir de casa i pot veure la pel·lícula en múltiples dispositius sigui on sigui, això sí, amb accés a internet a una velocitat correcta.

Ampliar contingut

Les plataformes, a més, recopilen les preferències dels consumidors, cosa que els permet conèixer el seu públic i fer recomanacions. També és clau que l'usuari tingui accés a un ampli catàleg de productes. Igual que en el videoclub clàssic, Netflix o Wuaki.tv poden perdre un client si no disposen de la pel·lícula que vol veure, un motiu pel qual tracten de firmar el màxim nombre d'acords amb les distribuïdores. Netflix, a més, està impulsant els seus propis continguts, que només es poden veure en la seva plataforma, com l'exitosa sèrie House of cards.

En el cas de Wuaki.tv té acords de contingut amb Warner Brothers, Universal, Disney, Paramount, Sony Pictures, 20th Century Fox o Filmax. També disposa de convenis amb fabricants de televisions i tauletes perquè es pugui accedir a la seva plataforma en aquests dispositius. El mencionat portaveu atribueix el creixement en el nombre d'usuaris al fet de ser el videoclub online a Espanya que "està en més dispositius" i té el "millor catàleg", mentre que al Regne Unit ho atribueix al fet d'oferir un model híbrid de subscripció i lloguer que el diferencia de la resta de competidors.

Però com tots els sectors també afronta riscos. Només cal recordar el declivi dels videoclubs tradicionals. Les grans incògnites són si podrà mantenir els baixos preus actuals i retenir el seu valor afegit quan cada cop més cadenes de televisió ofereixin plataformes similars i en les quals s'estrenin abans les pel·lícules provinents de les sales de cinema. Només el temps dirà si és un model sostenible.