ELENA FREIXA

El vi català agafa embranzida

Les 11 DO locals desbanquen el lideratge de la Rioja. Una petita victòria per als cellers, que ara han de fer el salt decisiu al món

El vi català  agafa embranzida Zoom

El vi català ha viscut els últims anys un canvi de cicle que l’ha allunyat de la marginalitat per guanyar protagonisme al mercat interior. Els catalans consumeixen avui més vins locals que no fa cinc anys. Això es visualitza amb la fita que les 11 denominacions d’origen (DO) catalanes han aconseguit per primer cop: superar conjuntament les vendes del seu principal competidor a Catalunya, la DO Rioja. Els vins sota DO catalana li han arrabassat més de quatre punts de quota de mercat i tenen avui un 33,5%, mentre que la Rioja ha retrocedit a un 29%. Aquesta dada, recollida a l’últim informe Nielsen del 2014, és una petita victòria per als més de 600 cellers locals, acostumats a viure a l’ombra d’un contrincant que els guanya la partida a casa. “El sector vinícola ha fet les coses bé, ha innovat en varietats de raïm i fa vins de gran qualitat, però encara té molts reptes”, sosté el director general de la DO Penedès, Francesc Olivella.

En solitari, la Rioja encara és número 1 al rànquing, mentre que les DO catalanes Penedès i Catalunya ocupen el segon i tercer lloc del podi de més venuts al Principat en volum (vegeu gràfic). L’ascens dels cellers locals “ha arribat per quedar-se”, augura el director de l’Institut Català del Vi (Incavi), Salvador Puig. El sorpasso als Rioja s’ha donat en un entorn general de caiguda del consum, contradient, per exemple, el que succeeix al sector del cava, encara molt més gran pel que fa a volum de producció i negoci a Catalunya. Les vendes de la DO Cava van retrocedir un 0,8% a Espanya l’any passat, però l’organisme no dóna la dada de Catalunya, per la qual cosa la Generalitat treballa amb estimacions.

Globalment, el vi i el cava sota DO sumen unes vendes d’entre 850 i 900 milions d’euros a Catalunya, segons la Generalitat, i el vi tranquil suposa un terç d’aquest pastís, mentre que la resta és patrimoni del cava. El sector es multiplica per dos si s’hi inclouen les vendes d’empreses amb seu a Catalunya (sobretot grans grups com Freixenet, Codorníu o Torres) que també elaboren vi fora del Principat, en altres DO.

El vi ha sigut, els últims temps, l’impulsor del creixement dins de la categoria de begudes espirituoses, tant al mercat interior com a l’exterior. Les 11 DO vinícoles catalanes van facturar més de 288 milions d’euros el 2014, un increment d’un 12% sobre l’any anterior, segons l’Incavi. “Ha sigut una pluja fina per anar fent forat i s’han ajuntat diversos factors: des de l’esforç dels cellers fins a un consumidor més conscienciat amb el producte local”, sosté Puig.

"Espanya s'ha tornat el mercat més difícil pel vi català; els distribuïdors opten abans per algun vi de qualsevol altra zona de l'Estat"Xavier OliverProfessor de l'Iese

El vi català ha comptat amb un aliat involuntari en el seu ascens al mercat local: el procés sobiranista. “El sobiranisme hi ha tingut un paper i això és indiscutible, més enllà que els cellers ja fa anys que han millorat molt el producte, però costava fer forat, sobretot a les cartes dels restaurants”, sosté el professor de l’Iese Xavier Oliver. Col·lateralment, diu, això barra el pas de molts cellers per créixer al mercat espanyol. “Espanya s’ha tornat el mercat més difícil perquè moltes empreses es troben que la guerra del cava ha continuat ara amb el vi, i els distribuïdors descarten el producte i opten per algun vi de qualsevol altra zona de l’Estat”, sosté el professor.

El fet que el motor del canvi en el consum català estigui alimentat per un context polític ha de ser un toc d’alerta per al sector, opina Jordi Alcover, periodista i autor de La guia de vins catalans. “La capacitat de comunicació del sector català és gairebé nul·la i cal despertar-se i saber aprofitar l’oportunitat per fer campanyes de promoció veritablement potents per agafar el control, des dels cellers, d’aquest fenomen”, sosté Alcover en declaracions a l’ARA.

Aquest expert celebra que en els últims anys s’hagi superat la faceta “cateta” de plantar varietats de raïm franceses i s’hagi començat a substituir-les per varietats autòctones, algunes rescatades de l’oblit. “L’empelt per reintroduir raïm d’aquí és la gran esperança de la vinya”, sosté Alcover, que insisteix que cal esforç per donar-hi valor i comunicar-ho a les masses de consumidors, com fan altres DO. “No veig campanyes com les de la Rioja fetes des de Catalunya”, lamenta en referència no només a les empreses sinó també a les mateixes institucions catalanes.

“Per ser un país normal, la quota de consum interior hauria de ser més elevada i arribar al 50%”, afirma el president d’Incavi. La recerca de nous consumidors té un eix primordial en la generació de consumidors més joves, l’anomenat grup dels millenials, que són la gran oportunitat a nivell global. Fa només tres anys, el 33% dels millennials assegurava que preferia la cervesa al vi, però ara aquest percentatge ha retrocedit fins al 27%, segons recull un estudi del clúster sectorial d’Acció.

Els cellers catalans han sortit airosos, en general, dels riscos de caure en la lluita pel mercat del baix cost i per això, mentre les vendes en milions d’euros han crescut un 12%, en nombre d’ampolles l’increment és menor, del 6%. L’espiral del baix cost sí que va atrapar el sector del cava, que ara lluita per lliurar-se’n, explica Xavier Oliver. “Els vins catalans no són predominantment barats; s’ha focalitzat en vins de més qualitat i menor volum”, afegeix Oliver. Això ha jugat a favor de la rendibilitat de les empreses, que han experimentat guanys notoris, sobretot quan es tracta de cellers mitjans d’entre 10 i 50 milions de facturació, segons consta en un estudi de la Generalitat. En la cursa per guanyar valor i diferenciació, la producció ecològica creixent a les diferents DO autòctones també és un actiu. Això es nota tant a l’hora de vendre dins com, sobretot, de posicionar el producte a fora, segons sosté el responsable de la DO Penedès.

"La batalla és molt difícil: som petits i competim amb un món sencer"Francesc OlivellaDirector general de la DO Penedès

El salt a l’exterior segueix sent la gran assignatura pendent per al vi català malgrat els passos que s’han fet els últims anys. Les diferències entre territoris són grans: mentre que la DO Priorat ven a l’exterior un 52% i Montsant un 45%, altres com Penedès exporten tot just un 33% i Empordà un 15%. El ritme al qual avança la internacionalització és més lent -d’un 2% el 2014- que no pas la millora al mercat interior. Les mateixes DO reconeixen que el camí de la internacionalització encara està, en bona part, per recórrer. “La batalla és molt difícil perquè som petits i competim amb un món sencer”, reconeix el director general de la DO Penedès, Francesc Olivella. Les tres principals destinacions del vi català són el Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos, amb pesos que van del 12% al 8%. El quart mercat són els Estats Units, on el consum no para de créixer any rere any.

Un dels handicaps és que els cellers recorren en molts casos el camí en solitari, i això fa més difícil la identificació amb el territori de cara als compradors estrangers. Per què no s’opta per aprofitar la tirada que ha demostrat, per exemple, la marca Barcelona? “El segell comú per vendre a fora, lligant-lo a conceptes com Barcelona o Catalunya, és l’etern debat”, reconeix el responsable de l’Incavi. Afegeix, però, que això contradiu la normativa de les DO geogràfiques i que es fa difícil trobar una solució que agradi a tothom, sobretot ara que alguns dels territoris ja han obtingut un reconeixement en alguns mercats a força d’anys.

Davant la manca de grans recursos per poder fer campanyes a fora, els cellers s’han proposat aprofitar un valor encara poc explotat: el turisme que arriba a Catalunya. “L’Empordà és un territori prou conegut i molt visitat pels estrangers i això es pot aprofitar des dels cellers locals”, defensa el president d’aquesta DO, Xavier Albertí. El Penedès ho veu d’una manera similar: “Som la zona d’enoturisme per excel·lència que pot vincular-se a Barcelona per proximitat, i això molts cellers ja ho han detectat”, afegeix el director d’aquesta DO.