RETWEETS

El vestit nou de l’emperador europeu

No voldria alarmar-los i em sabria greu fer-me pesat amb el tema del seguidisme, però els recomano llegir la demolidora anàlisi del sector europeu de l’emprenedoria digital que la inversora Julie Meyer ha publicat aquesta setmana al Financial Times. En poques paraules, Meyer sosté que al nostre continent aquesta indústria no fa res més que guanyar diners per als nord-americans: busca els millors emprenedors tecnològics europeus “des d’Hèlsinki fins a Madrid” -crida l’atenció que no parli de Barcelona, però aquest és un altre assumpte- i acaba venent el negoci a alguna de les plataformes dels EUA, les que compren la majoria de les empreses incipients del nostre continent.

Segons Meyer, el procés va així: Palo Alto crea unes empreses excel·lents i es ven tan bé que els emprenedors europeus assumeixen que han d’aconseguir el finançament a Califòrnia i canalitzar l’adquisició de clients mitjançant aplicacions de les quatre empreses que dominen internet des de les seves seus a la costa oest dels EUA (Apple, Facebook, Google i Amazon). I, al final, el capitalista europeu acaba venent les seves empreses als mateixos grups.

El principal error dels europeus és intentar imitar Silicon Valley: mai ho aconseguirem, perquè ens porten dos anys d’avantatge. A més, allà practiquen el model disruptiu, basat en la destrucció creativa: les coses noves sempre són millors i guanya qui arriba el primer. Aquí, en canvi, som més d’ampliar i millorar el que tenim, sigui una infraestructura tecnològica o l’estat del benestar. Ens queden poques empreses tecnològiques amb influència global -la sueca Ericsson, la britànica ARM i para de comptar-. Potser estaria bé assumir-ho i centrar-nos a proporcionar noves potes digitals a les indústries europees tradicionals, des de la banca fins al comerç, en comptes d’intentar crear l’enèsima còpia d’Uber / LinkedIn / WhatsApp / Pinterest / [posin aquí la seva apli ianqui de moda].