El president Mas i els seus assessors han decidit posar en marxa una campanya a favor del dret a decidir en els punts geogràfics de Catalunya on el sentiment independentista és notòriament fluixet. Van començar el tour a Pallejà. Aquesta estratègia em recorda tècniques de venda d'anys pretèrits, quan els esforços d'una empresa se centraven a millorar el que no funcionava. M'explicaré: si tenim dos productes, un que funciona de conya i un que és un fracàs, s'inverteixen totes les energies perquè millori aquest últim. ¿Hi ha un territori on la vostra marca no funciona? Doncs, segons aquesta teoria, heu de dedicar-hi tots els esforços. Ara bé, ¿no seria millor insistir en zones incertes però tradicionalment més favorables al procés? ¿S'aconseguiria més suport entre, per exemple, els gironins (sempre ells) o entre els que hi són tradicionalment contraris? Tot això em fa pensar en una frase de botiguer antic: "Que no es ven? Doncs posa-ho a l'aparador!" En l'actualitat, el retiraria de la venda.
Empresari italià
