NICOLA PADOVAN

La variant italiana del procés

Avui torno a parlar del tema. El fet és que m’estranya que es doni tanta importància al factor econòmic en aquest procés secessionista. Abans que algú m’insulti, us demano de fer aquest exercici: penseu en una Llombardia en el mateix procés. Ningú posaria en dubte el seu futur èxit econòmic, ningú entre els defensors de la causa ni ningú dels contraris. Cap persona amb seny, fos de Varese o de Roma, diria: “Us morireu de fam!” A part que imaginar-se Milà fora d’Europa seria impossible. El discurs seria diferent, perquè el Nord estaria orgullós i presumiria davant de tothom, amb la seguretat d’haver fet els mèrits perquè tot Itàlia hagi entrat a Europa. L’atac al processo utilitzaria les armes de la solidaritat nacional (us en voleu anar perquè som més pobres) i de l’egoisme (us en voleu anar perquè sou més rics). A Espanya li costa molt dir que Catalunya ha ajudat la resta de l’Estat a ser Europa, i, al contrari, li surt molt bé dibuixar, per a Catalunya, un futur propi de l’infern de Dante.