JORDI BOSCH I GARCIA

El valor de les coses

Jo prenc els cafès amb llet i sense sucre. Per tots és ben sabut que quan es demana un cafè amb llet sovint se'ns pregunta si volem la llet calenta o natural, tassa o got, fins i tot si el volem amb cafeïna o descafeïnat, però mai m'he trobat ningú que em demani si el vull amb sucre o sense sucre. Com si es tractés d'un acte reflex, un cop me'l serveixen, amb molta cura de no embrutar la cullera ni fer malbé la bosseta de sucre, els torno al cambrer dient que no em calen, que no hi ha cap necessitat d'embrutar la cullera (que algú haurà de rentar) ni de fer malbé la bosseta de sucre (que s'entén que el propietari del local ha pagat).

Diumenge em vaig atrevir a plantejar, a mesura que l'acte reflex s'activava, una pregunta que feia dies que em rodava pel cap i que no havia gosat a plantejar mai: "¿Si no embruto la cullera ni utilitzo el sucre, em pot fer un descompte pel cafè amb llet?"

Em semblava que la lògica empresarial implicava que estalviar en matèria primera (sucre) i en el procés (de neteja) implicava menys cost de producció i per tant l'opció, mantenint el marge, d'oferir un millor preu al client. El cambrer va obrir els ulls com unes taronges i em va respondre, seriós: "El sucre és gratuït, per tant no hi ha descompte!" I jo li vaig replicar: "Doncs pel mateix preu, doni'm 20 bosses de sucre, que el cafè amb llet m'agrada ben dolç!"

Quan es pot disposar d'un bé gratuïtament, les forces econòmiques (d'oferta i demanda) que el regulen no existeixen, i per tant el mercat no pot assegurar que aquest recurs es produeixi i es consumeixi d'una manera eficient.

Si a aquestes altures de la crisi encara no hem estat capaços d'abaratir els cafès amb llet de la gent que els pren sense sucre (encara que sigui 2 cèntims), no hem après res. La sortida de la crisi serà la porta d'entrada a la bombolla que generarà la següent.

Com en tot, la resposta bona és SÍ i SÍ. Les coses SÍ que tenen valor i, si algunes coses no les prens, SÍ que hi ha descompte! Bones festes!