CONSTRUCCIÓ
-ELENA FREIXA

Les últimes rajoles artesanes com les voldria Gaudí

Mosaics Martí és un taller que manté a Manresa una fabricació 100% artesana per a obres de restauració de patrimoni com les de la Casa Amatller

Les últimes rajoles artesanes com les voldria Gaudí / ARA Zoom

LA RAJOLA HIDRÀULICA formant sanefes i dibuixos colorits és una excepció entre el terratzo, la ceràmica i la fusta que cobreixen la majoria dels terres dels habitatges moderns. A Catalunya, Mosaics Martí és l’únic taller que sobreviu aferrat a aquella premissa d’Antoni Gaudí: “L’originalitat consisteix a tornar a l’origen”. L’empresa mai ha abandonat del tot el passat i segueix fent mosaic hidràulic amb el mètode 100% artesà, com es feia a principi del segle XX. Cada peça està feta a mà, com una obra d’art que decora espais privats i públics com la Casa Amatller de Barcelona, una de les últimes obres de patrimoni que han restaurat.

El taller de Mosaics Martí, a Manresa, és tot un viatge en el temps. Motllos de ferro, peces de ciment premsat que reposen en el procés d’enduriment natural (no es fa servir cap forn) i d’altres que esperen el torn per ser pintades de diferents colors i estampats. “El procés limita a l’hora de fer grans tirades i actualment no fem més de 5.000 metres quadrats d’aquest mosaic a l’any, quan en un sol dia un fabricant de gres porcelànic pot arribar a fer-ne 150.000 metres”, explica Albert Martí, que dirigeix l’empresa familiar amb el seu germà.

Martí reconeix que des de fa uns anys el mosaic està tenint una certa renaixença en la construcció d’alguns espais, tot i que lamenta que una gran part arriba de fora, de països com el Marroc. “A Catalunya, i pràcticament a tot l’Estat, som els únics que tenim una producció artesanal estable”, afegeix. El procés encareix el producte i el fa apte sobretot per a la decoració d’espais interiors d’edificis públics, que representen la meitat de les comandes. Un 25% de les peces es destinen a rehabilitar patrimoni, com el Palau Güell, i el 25%, a encàrrecs particulars tant d’habitatges com de botigues i restaurants. “Treballem estretament amb estudis d’arquitectes i ja fa anys que notem un interès creixent per introduir rajola hidràulica en alguns espais, de vegades no per cobrir grans superfícies sinó per zones més petites, per decorar”, explica el gerent.

Mosaics Martí ha mantingut viu “un tresor”, diu el seu propietari, però la seva principal activitat ja fa anys que va diversificar-se cap al producte acabat per a la construcció (elements ceràmics, paviments, pedra decorativa) per assegurar-se el futur. L’empresa facturarà aquest any prop de 400.000 euros. La tercera generació familiar ha hagut de capejar una caiguda important de l’activitat, però confia a mantenir viva l’herència d’un negoci centenari que va impulsar l’avi el 1913, que es va traslladar de València a Barcelona per construir els edificis de l’Exposició Universal de l’any 1898 a la capital catalana. Allà va entrar en contacte amb una altra empresa centenària, Escofet, on va aprendre l’ofici de fabricar mosaic hidràulic. Un negoci que, més endavant, Martí emprendria en solitari.