L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

El meu últim Concurs públic

No us heu presentat mai a un concurs públic de licitació amb la vostra empresa? Jo ho he fet dues vegades i, si no canvia molt la meva percepció del món, no ho faré una tercera.

L’any 2011 em vaig fixar en una licitació ben llaminera d’un servei que la meva empresa podia donar. Eren 180.000 euros de sortida, més del que facturava aleshores en tot un any. Em vaig informar i el gener del 2012 vaig assabentar-me, parlant amb l’entitat pública en qüestió, que s’obria convocatòria, això sí, per 60.000 euros (retallades, ja sabeu...).

Vaig treure 66 punts per criteris tècnics i unes dècimes per la part econòmica (la cobdícia, que és molt dolenta), i vaig perdre per 20 punts. Pelillos a la mar, i au.

Aquest any, confiada jo, ho he tornat a intentar convidada per l’entitat (vinculada al govern central), que em va donar quatre dies de temps per preparar-ho tot. També em va informar que el pressupost ha baixat a 30.000 euros, això sí, amb menys tasques a fer. Així que vaig versionar el document que havia fet el 2012, traient pit de tot el que he fet de nou fins ara, i qui dia passa any empeny.

Dilluns em va arribar un e-mail, que acabava dient: “Agraïm la seva participació, esperem poder comptar-hi en pròximes convocatòries”. Per l’oferta econòmica vaig treure 22 punts de 30 possibles, però els criteris tècnics van baixar dels 66 del 2012 a 47 punts. Amb la mateixa proposta!

L’e-mail impersonal, gairebé mecànic (idèntic en les dues ocasions), va quedar en aquest cas amb resposta. “¿Em podrien donar detalls de la valoració de cada aspecte dels criteris tècnics?” Una setmana després no he rebut resposta.

La sensació, entre nosaltres, és que aquesta decisió és injusta (ningú millor que nosaltres per fer el que fem), que no hi ha transparència. Per què no m’han escollit? Quines són les puntuacions parcials en cada aspecte de la proposta? ¿Estem a Europa o a Mèxic, l’Índia o Burkina Faso?