Després de la forta caiguda de l'Íbex-35 dels últims dies i després de revisar els números de l'índex espanyol, les dades són aclaparadores: el selectiu espanyol ha tocat els 6.846,60 punts, uns nivells no vistos des de l'any 2003, i ha arribat a tenir una pèrdua acumulada d'un 13,73% a l'abril. Inevitablement, tothom es qüestiona què ha portat el mercat espanyol a aquesta situació.
L'Íbex ha estat marcat per diversos factors que influeixen directament en les principals empreses. Primer destaquen les tensions generades per YPF després de l'expropiació del govern argentí. La cotització de Repsol es va veure llastada més d'un 6%. A més, la desinversió d' ACS a Iberdrola també ha afectat l'Íbex negativament.
D'altra banda, l'extrem endeutament de les empreses espanyoles està ofegant el desenvolupament del país i del seu estat financer a mesura que passen els anys. Només cal pensar en l'endeutament de les empreses espanyoles, que devien a la banca espanyola 924.500 milions d'euros a tancament del febrer d'aquest any (pels 907.000 milions que deuen les empreses alemanyes a la banca alemanya malgrat que la seva riquesa duplica la d'Espanya). A més, al mal estat dels comptes dels bancs espanyols s'hi afegeix la seva gran exposició al totxo i augmenta el risc de fallida de molts bancs.
Un altre factor és la poca confiança que mostren els inversors en el mercat espanyol, ja que no creuen en les possibilitats de recuperació a curt termini del país.
L'Estat, per la seva banda, amb mesures molt austeres i fixant uns objectius de dèficit poc ajustats a la realitat, està marcant una època dura per al creixement. Actualment, el dèficit d'Espanya és del 8,5% del PIB, de manera que encara hi ha un llarg camí per recórrer. A més, l'Estat és incapaç de controlar la situació actual amb les comunitats autònomes i està creant un ambient de nerviosisme polític que no ajuda que els inversors situïn les seves inversions a Espanya.
En el context actual, és difícil esperar que el mercat espanyol reboti a curt termini. Possiblement, esmenar la situació financera d'Espanya i de les seves empreses ajudaria a consolidar la confiança de l'inversor, ja que, malgrat tot, hi ha alguns factors que desprenen optimisme a mitjà termini. Les exportacions d'Espanya estan creixent aquest any i donen sortida a la falta de consum interior i, a més, les grans empreses espanyoles aguantaran el tipus davant les fortes baixades de l'Íbex-35 perquè subsisteixen amb la seva activitat estrangera. Només cal veure com el Santander està comprant accions del seu propi banc per aguantar la cotització de l'acció.
Blanca Palacián i Millán Vázquez són analistes de borsa
