Cada dia que passa, la crisi no minva i no acabem de veure el camí de sortida. Els professors Yanis Varoufakis i Stuart Holland, el primer de les universitats d'Atenes i Texas i el segon exassessor de Jacques Delors, s'atreveixen a plantejar una solució que creuen viable a curt termini perquè no requereix canvis estructurals en la governança de l'euro.
Per començar, fan un diagnòstic de la crisi en tres vessants relacionats: una crisi bancària, una crisi del deute sobirà i una crisi de desequilibris econòmics dins la UE. Per resoldre aquesta triple crisi, l'actual marc institucional europeu imposa unes restriccions bàsiques que tota proposta pragmàtica hauria de tenir en compte. En primer lloc, el BCE té prohibit comprar directament bons dels estats en dificultats. En segon lloc, els països amb superàvits (especialment Alemanya) no acceptaran l'emissió conjunta d'eurobons sense un funcionament realment federal d'Europa que els permeti controlar la política fiscal general. I, finalment, la creació d'estructures federals per gestionar els impostos, la despesa pública i l'endeutament a escala europea és un projecte polític a llarg termini que no pot ajudar en aquesta crisi. Ens cal, per tant, buscar solucions per frenar la crisi en les tres dimensions apuntades, respectant aquestes restriccions.
La resolució de la crisi bancària exigeix que l'eurozona esdevingui una zona financera integrada, amb una única Autoritat Bancària Europea que pugui recapitalitzar directament els bancs de la zona euro amb fons comunitaris. D'aquesta manera es trencaria el lligam entre el deute sobirà i les pèrdues dels bancs. D'altra banda, els Tractats de Maastricht i els pactes per l'estabilitat i el creixement permeten un deute sobirà fins al 60% del PIB. Els estats podrien col·locar aquesta part del deute en els mercats internacionals amb la intermediació del BCE i l'aval de l'EFSF/ESM, la qual cosa rebaixaria substancialment les primes de risc. Finalment, caldria un programa europeu d'inversions dirigides al creixement i a la cohesió i convergència entre les diferents regions europees. Aquestes inversions, que es finançarien amb bons del Banc Europeu d'Inversions, reconduirien l'estalvi dels països amb superàvit cap a inversions productives en altres zones, per anivellar la competitivitat i generar els ingressos que calen perquè els països amb dificultats puguin anar reduint els seus deutes. Es tracta d'una proposta assenyada que tant de bo fos tan acceptable per a Merkel com deu ser-ho per a Hollande.
Marcel Coderch és enginyer
