L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Les tres P de l’emprenedor

Diuen els tios estudiats que això del màrqueting es pensa amb les quatre P: product, price, placement i promotion.

En anglès, aquestes coses sempre queden de primera. Doncs bé, l’altre dia un empresari molt poc estudiat però molt experimentat, d’aquells de l’ old school i que quasi em duplica l’edat, em va parlar de les tres P de l’emprenedor. Aquest és el mantra, amics, i no les fineses de Kotler i companyia. Són aquestes P.

  • Pessetes: sense calés no es fa res, amics que vulgueu muntar una empresa. Això no es mereix ni una línia.

  • 'Puestu' : n’hi ha que poden treballar des de casa. Gent que té la capacitat de muntar-se un despatxet on ningú el molesta i pot evadir-se de les rentadores, el sopar o el gos (sí, jo en tinc un, i de molt dolent) per dedicar-hi el temps que la seva empresa necessita. Jo vaig tenir clar, quan em vaig decidir a tirar-me a la piscina, que no volia treballar des de casa. Vam llogar un despatx d’onze metres quadrats, molt baratet però ben situat. Va ser la millor decisió en la meva carrera empresarial.

  • I, per acabar, un empresari necessita molta paciència. La paciència que heu de tenir, amics que penseu a “muntar alguna cosa”, és infinita. Paciència perquè les coses no surten a la primera, paciència per aprendre a fer coses que us posen nerviosíssims -com això d’arxivar les factures-, paciència per dirigir gent que insisteix a no fer el que vols que facin... La paciència -que té molt a veure amb la insistència-és la tercera pota que ha de tenir l’emprenedor.

Els americans són els reis de muntar empreses, de posar noms eficients a les coses i de fer una promotion que caus de cul. Ara bé, m’imagino un emprenedor americà muntant una empresa a Barcelona com el protagonista d’ A Connecticut yankee in kings Arthur’s court : als vint minuts estaria plorant en qualsevol cantonada, segur que hauria perdut la paciència.