El torró d’Agramunt arriba als Emirats Àrabs

NO HI HA GAIRES EMPRESES que puguin presumir d’haver sobreviscut 239 anys i d’estar ara mateix en un moment de màxima vitalitat. És el cas de Torrons Vicens, nascuda com un petit taller a Agramunt l’any 1775 i que assaja els primers passos als Emirats Àrabs, on ha començat a exportar fa pocs mesos. De moment, els seus productes ja poden trobar-se a Dubai en centres comercials, i el grup està en converses per replicar el model a Oman, tal com explica el propietari de l’empresa, Àngel Velasco, a l’ARA. El torró d’Agramunt, a base d’ametlla i sucre, és un dolç que lliga força amb els gustos d’aquells petits estats de la península Aràbiga, i en això confia l’empresari.

Velasco és qui està pilotant el ressorgiment de Torrons Vicens, des que fa 12 anys va comprar l’empresa als seus antics propietaris, la família fundadora Vicens. Actualment, l’empresa està present a gairebé una trentena de països, entre els quals hi ha la Xina i els Estats Units, a part de grans mercats europeus com l’alemany, l’anglès i el francès. Les vendes a l’exterior s’han disparat en els últims dos anys i ja suposen el 30% de la facturació d’aquesta pime lleidatana que vol posicionar el torró com un dolç que superi el seu vincle fortíssim amb les festes de Nadal.

Torrons Vicens acaba d’eixamplar una mica més el seu negoci, amb la compra l’any passat de Xocolata Jolonch, una petita empresa històrica d’Agramunt que fabrica xocolata a la pedra i que estava en perill de desaparèixer engolida per la crisi. Es tracta d’una companyia contemporània a Torrons Vicens, ja que també es remunta a finals del segle XVIII, i està considerada una de les xocolateres més antigues d’Europa, recorda Velasco. Ara en mans del grup Vicens, que s’ha quedat les instal·lacions i els vuit treballadors de Jolonch, les xocolates es beneficiaran de la xarxa de distribució de Torrons Vicens per renéixer a Catalunya.

Un dels objectius del grup Vicens és aconseguir posicionar els seus productes com a producte gurmet. Per fer-ho, la companyia ha fet de la innovació un dels eixos principals. Un exemple és el torró de xocolata i formatge elaborat pel pastisser Albert Adrià i que neix de la col·laboració amb la cooperativa Cadí, que elabora el formatge Urgèlia amb denominació d’origen protegida.

L’empresa també s’ha proposat reduir la rèmora de l’estacionalitat dels torrons, que es consumeixen principalment per Nadal, i introduir-ne el consum durant tot l’any. Aquí són crucials les botigues Vicens, una xarxa formada per 28 punts de venda que, en el cas de Barcelona, busquen zones estratègiques per seduir els turistes. A banda de les botigues pròpies, Torrons Vicens també ha entrat en centres comercials, com El Corte Inglés, que li han obert les portes del mercat espanyol.

La facturació de la companyia va tancar l’any passat en els 13,5 milions d’euros i l’empresari confia que el camí ascendent no es trunqui gràcies a l’empenta amb la conquesta de nous mercats -l’empresa ja explora Mèxic- i a la recuperació, més aviat tímida, al mercat interior.

Àngel Velasco presumeix d’haver erigit un imperi torronaire a contracorrent en plena crisi. L’expertesa en el món de la xocolata li venia de molt abans, ja que als 14 anys va començar com a aprenent a l’obrador de la pastisseria Prats-Fatjó al passeig de Gràcia de Barcelona. Després van venir les pastisseries pròpies i una fàbrica de trufes a Sant Boi, fins que fa 12 anys se li va presentar l’oportunitat de reanimar una empresa de torrons en fallida a Agramunt. Va proposar-se salvar-la i fer-la créixer i de moment ho ha complert. “El producte que fem té un potencial enorme”, insisteix.