TECNOLOGIA
Empreses 26/04/2015

Les tecnològiques barcelonines tripliquen les vendes en tres anys

El sector va facturar 6.000 M€ el 2014 i ja donava feina a 9.500 persones, gairebé el doble que el 2012

Dani Sánchez Ugart
3 min
Les tecnològiques barcelonines tripliquen les vendes en tres anys

SOM A ANYS llum de Silicon Valley i fins i tot de places europees com Londres i París. Però Barcelona comença a consolidar-se com a hub tecnològic. Les administracions aboquen milions d’euros cada any per aconseguir-ho, i proliferen a la ciutat programes d’acceleració de start-ups, incubadores i organitzacions dedicades a donar finançament a empreses de base tecnològica. Que l’explosió d’aquest fenomen s’havia produït en els últims anys no era cap secret: l’arribada del Mobile World Congress i la deriva tecnològica que ha pres Barcelona Activa n’eren símptomes clars. Ara, però, a més de símptomes hi ha xifres, que sembla que confirmen el diagnòstic: el panorama tecnològic barceloní comença a agafar múscul, i ho fa a velocitat de vertigen.

El 2014 les aproximadament 700 empreses de base tecnològica de la regió ( la gran Barcelona, segons l’anomenen els autors de l’estudi, l’associació Barcelona Tech City) van facturar 6.000 milions d’euros. Això suposa triplicar la xifra de vendes que van tenir el 2012, quan es va fer l’anterior estudi amb dades comparables. A més, aquestes companyies van incrementar les seves plantilles fins a pràcticament doblar-les: van passar d’ocupar 5.000 persones a donar feina a unes 9.500 a finals de l’any passat (tot i que avui ja en són més de 10.000, segons el conseller delegat de Barcelona Tech City, Miquel Martí). Tot plegat, mentre la resta de sectors perdien facturació i destruïen ocupació, i arrossegaven el producte interior brut a la baixa.

“En aquests anys hem viscut un fenomen doble: d’una banda, les companyies que ja existien aleshores han agafat un pes molt important, i n’han sorgit de noves que també estan començant a fer diners”, explica Martí, que destaca que també s’ha triplicat el nombre d’empreses que facturen més de dos milions d’euros. Entre els campions del sector, hi ha empreses que han crescut en aquests últims anys, com ara Atrápalo, Trovit, eDreams, Privalia, Scytl i Social Point. Moltes, a més de convertir-se en grans multinacionals, han sigut capaces d’aixecar rondes de finançament importants amb inversors estrangers (48 milions en el cas de Social Point i 104 milions a Scytl).

Aquesta és només la punta de llança del sector. Les empreses que facturen més de 10 milions d’euros suposen només el 13% del total. Però comença a haver-hi una nodrida classe mitjana. El 30% de les empreses enquestades facturen entre un milió i tres milions d’euros anuals, i un 19% més facturen més de 100.000 euros.

I sembla que les empreses tecnològiques no tenen problema per trobar finançament. De fet, segons l’estudi, l’accés al finançament es troba ben avall en la llista de punts febles que assenyalen els responsables de les companyies, segons l’enquesta. En concret, és la setena necessitat més demandada. Al capdamunt de la llista hi ha l’accés al talent, seguida de l’accés a la premsa i a la publicitat, i la necessitat d’un marc fiscal i legal adaptat a les necessitats del sector. “Tots busquen finançament, però els projectes que estan ben estructurats i ben liderats en troben sense gaires problemes”, explica Martí. De fet, en els últims anys s’han consolidat firmes de venture capital amb un clar biaix tecnològic, com Nauta Capital, Active Venture Partners i Inveready, a més de fons de capital risc, com Caixa Capital Risc, i business angels, com Antai BAN, Cabiedes & Partners, Necotium, Sputnik i 101 Startups. També s’han teixit xarxes d’inversors com BANC, Esade BAN, EIX Technova, Iese, Keiretsu i SeedRocket, tal com assenyala l’informe.

L’objectiu de Barcelona Tech City, compartit amb altres organismes com el mateix Ajuntament i la Generalitat, és ambiciós: convertir Barcelona en la capital tecnològica del sud d’Europa. “Hem de ser conscients que és possible”, explica Martí, que cita Nova York com a exemple a seguir: “En cinc anys, i després d’una aposta molt forta de l’alcalde Bloomberg, han sigut capaços de passar del gairebé no res a disputar la capital de l’emprenedoria de la Costa Est a Boston”.

A Barcelona li queda camí per recórrer. Però el camina. I, segons les dades, a bon ritme.

stats