La tecnologia no ‘mola’ a Silicon Valley

Ara que Barcelona, en qualitat de capital mundial de la cosa mòbil, té pretensions de convertir-se en una mena de Silicon Valley europeu amb empreses de base tecnològica a cada cantonada, resulta instructiu mirar què està passant al Valley original, el de Califòrnia. Fa pocs dies, l’estudiant d’informàtica Yiren Lu retratava en un article al dominical del New York Times l’escletxa generacional que s’està obrint a la regió on es concentren la majoria de les companyies que gestionen l’activitat digital del món occidental.

Allà les empreses competeixen per contractar programadors i telecos tan aviat surten de les facultats, oferint-los salaris més que generosos -tirant de la liquidesa que aporten uns inversors que arrisquen de debò i no de cara a la galeria-, participació en la propietat i fins i tot primes de fitxatge, com si fossin esportistes. És a dir, que si vols dedicar-te a això, tens per triar. I resulta que la nova generació està triant majoritàriament incorporar-se a companyies de nova creació que aspiren a ser el nou Facebook o qualsevol altra trivialitat, en comptes d’optar per empreses realment tecnològiques, com els fabricants de xips, emmagatzematge o equipament de xarxa que proporcionen les infraestructures sobre les quals funcionen tots els nous serveis. En poques paraules, atreu més treballar a Pinterest, que van fundar els teus companys de classe, que a Intel, creada pels companys del teu pare.

Allà, però, hi ha encara un cert equilibri entre la vella guàrdia i la nova. Aquí, en canvi, no tenim cap coixí d’autèntica indústria tecnològica establerta ni un ecosistema d’aspirants a desplaçar-la millorant el rendiment dels productes i serveis clàssics, i això ens fa prescindibles. Un joc de mòbil, una web de venda per internet o l’enèsim clon de WhatsApp poden tenir gràcia una estona, però si no generem tecnologia patentable, seguirem sent tan poc valuosos com sempre.