EXPERIÈNCIA
EXECUTIVA AGRESSIVA

La tassa

"Ups! M'ha caigut a terra!" "Ups! Se m'ha trencat!" "Ups! Ja no funciona, hauré de trucar a un tècnic perquè ho arregli". Quan alguna cosa es trenca o deixa de funcionar a casa, sempre és un maldecap. Perquè n'has de comprar una de nova o perquè has de trucar algú que ho arregli. Però si se'ns trenca a la feina, no ens preocupa tant. Això sí, si l'empresa no és teva.

La setmana passada vaig dinar amb un amic. Té una petita cadena de forns de pa amb degustació i està tenint força èxit. Quan vam arribar al cafè, va començar a explicar-me, amb certa amargor, el seu problema amb tasses i plats. "Amb el volum que tenim, els plats trencats acaben sent una bona quantitat cada mes i tinc la sensació que els treballadors no hi donen gaire importància... Al cap i a la fi no són les seves tasses". Per fer-hi front, el meu amic va decidir posar una pissarra a la cuina de les cafeteries per apuntar-hi el nombre de tasses i plats trencats. "És el primer pas perquè la gent prengui consciència de la magnitud del problema; el següent serà apuntar el nom dels que trenquen els plats". A veure com li va...

Traslladat a una oficina, a la meva en concret, aquest problema relacionat amb el sentit de pertinença té uns efectes similars. Tenim l'austeritat com a bandera i això comporta, per exemple, reutilitzar tots els papers que imprimim i fer clic a "baixa qualitat" per estalviar tinta. Fins fa poc tampoc no teníem servei de neteja i, cada divendres a les tantes, una servidora s'hi posava, no sense abans haver recordat a tothom que, sisplau, endrecessin una mica les seves taules. Doncs bé, ni els papers es reciclaven ni s'endreçaven les taules. Finalment, el meu discurs va ser: "Nois, no treballem per al Sr. Kalamazoo... Si volem que això tiri endavant hem de posar-hi tots de la nostra part". Ara, però, 70 euros mensuals (840 anuals) que podrien representar un augment de sou se'n van a una empresa que ve a netejar l'oficina.

El sentit de la propietat el tenim fortament interioritzat. Quan una cosa és teva, la cuides; si és d'una altre, no tant. Costa fer entendre que si es trenquen cent tasses al dia n'hauràs de comprar de noves i tindràs menys diners per pagar sous.

Jove emprenedora