L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Sí, jo també treballo per diners

“És que només penseu en els diners”. Aquesta és la resposta que el cap d’un amic li va donar, fa molts de temps, quan aquest li va demanar una pujada de sou després d’uns quants anys amb el salari congelat. Sempre m’ha semblat una resposta curiosa, perquè l’alternativa seria que aquest amic anés a treballar per amor a l’art, com si no tingués coses millors a fer.

Dit això, trobo que la retribució no és l’única cosa important en un lloc de treball, ni molt menys. I no és que expressi una opinió genèrica en un món hipotètic i imaginari; ho penso i ho aplico. Quan encara no era emprenedora, guanyava poc més de 900 euros al mes. No estava contenta amb això, però sí que era feliç a la meva feina, em sentia realitzada i aprenia sense parar de persones competents i experimentades que tenia al meu voltant. Sense buscar-ho, em van oferir una feina que triplicava el meu sou: vaig dir que no. Va ser difícil rebutjar-ho, però tampoc massa: pel que fa a prestigi professional, d’entrada, suposava fer un pas enrere.

Uns anys després, amb la meva empresa ja en marxa, em van fer una altra oferta molt sucosa. Aquest cop sí que suposava un repte estimulant, amb un equip de vint persones al meu càrrec (jo tenia aleshores 26 anys) i un salari que quadruplicava el que tenia. Probablement en molts anys no tindré un sou com el que m’oferien, però no em penedeixo d’haver rebutjat, també, aquella oferta. Si només hagués pensat en els diners, no hauria fet realitat el projecte professional que és la meva empresa i del qual estic molt orgullosa.

¿I què faig jo ara amb els salaris que haig de pagar? Bé, no puc dir que pagui el que m’agradaria, però sí que miro de ser justa, començant per les diferències salarials entre uns i altres. Una servidora, per exemple, la responsable final de tot el que es fa bé i el que es fa malament, cobra 2,2 vegades més que la persona que cobra menys, i d’aquí poc aquest multiplicador es reduirà.