Entrevista
MARC AMAT
Rubén Bonet

“La nostra tecnologia ha servit per eliminar les antenes dels mòbils”

Conseller executiu i cofundador de Fractus, una empresa que desenvolupa antenes fractals

Rubén Bonet:“La nostra tecnologia ha servit  per eliminar les antenes dels mòbils” / CRISTINA CALDERER Zoom

L’empresa va néixer en un moment en què tot just es començava a parlar de la telefonia mòbil.

El 1998 la indústria no tenia res a veure amb ara: era un sector totalment incipient. De fet, hi havia experts que no tenien gens clar que fos una tecnologia que acabés arrelant. Apuntaven que seria una tecnologia de nínxol i que, a més, el seu preu elevat faria que no acabés d’arrelar mai entre el gran públic. D’altres ja n’auguraven el boom. Quan estudiava enginyeria de telecomunicacions vaig coincidir a classe amb en Carles Puente. Un cop llicenciats, ell va optar per dedicar-se al món de la recerca i va doctorar-se; jo, en canvi, vaig decantar-me pel vessant empresarial. Al cap d’uns anys, vaig decidir a muntar la meva pròpia empresa. Aleshores en Carles estava investigant en el camp de les antenes fractals, un tipus de dispositius molt petits i que poden captar diverses freqüències de manera simultània. Havia aconseguit un cert prestigi dins el món científic, però encara no ho havia monetitzat. Va ser llavors quan vam unir esforços i el 1999 vam crear Fractus. La nostra tecnologia ha servit per aconseguir que els telèfons mòbils ja no tinguin antenes.

La indústria de la telefonia mòbil era totalment diferent, però també ho eren les formes de finançament. Com es van finançar?

Per diversos motius, estàvem molt exposats al món de Silicon Valley. Sabíem com funcionaven els negocis d’allà i ho vam voler importar a Catalunya. De fet, en certa manera vam ser pioners a aplicar les denominacions de business angel i de venture capital. Vam buscar un inversor que ens aportés capital privat, vam trobar-lo i va entrar a formar part de l’empresa com a soci financer. Li vam haver d’explicar que ell estava actuant com a business angel : no en tenia ni idea. Després vam optar pel finançament privat institucional i, finalment, vam fer una primera ronda enfocada a atreure el capital risc, que malauradament no va funcionar. El sector del venture capital a l’Estat encara no estava prou desenvolupat. Vam anar a tancar aquesta ronda inicial a Londres. Entre el 1999 i el 2005 vam aixecar 20 milions d’euros en capital risc.

La tecnologia disruptiva que van patentar els va dur a trepitjar els tribunals i a enfrontar-se a les grans empreses del sector. Com s’ho van fer?

Nosaltres els venem la llicència perquè puguin fer servir la tecnologia als seus dispositius a canvi d’un royalty. Hi va haver empreses que van comprar-nos-la i d’altres que van decidir no fer-ho. Davant aquesta situació, vam haver de querellar-nos-hi. Érem una pime catalana contra els gabinets jurídics d’empreses com Blackberry, LG i Samsung. Totes van acabar arribant a un acord amb nosaltres, excepte Samsung, amb qui vam haver d’anar a judici. Finalment, vam guanyar. Els van condemnar a pagar 38 milions de dòlars. El 2014, vam acordar la llicència. Des de l’any 2009 hem facturat més de 100 milions de dòlars en patents.

Per cert, van ser la primera spin-off de la UPC. Què en pensa d’aquest model?

És molt vàlid. De fet, considero que cal emfasitzar-lo. A Catalunya encara queda molt camí per acabar de teixir relacions entre el món científic i el món empresarial. Si bé som molt bons en termes de recerca i líders indiscutibles en molts àmbits, cal potenciar l’spin-off com a mètode per generar riquesa.