MARC AMAT
Miquel Clariana

“Les ‘start-ups’ no necessiten més acceleradores, els calen més vies de finançament”

CEO i cofundador de Uolala i Twilala, plataformes que posen en contacte persones amb els mateixos gustos

Miquel Clariana:“Les ‘start-ups’  no necessiten més acceleradores,  els calen més vies de finançament” / PERE TORDERA Zoom

Fa sis anys vostè i la seva sòcia van tenir una idea que van decidir transformar en negoci.

Amb la Marta Gimeno vam detectar un problema que ens afectava pràcticament a tots. Ens vam adonar que, molt sovint, dins dels mateixos grups d’amics hi havia gent amb gustos d’allò més diferents. De fet, costava força convèncer-los de fer segons quin tipus d’activitats. És per això que vam decidir crear Uolala, una plataforma online que permet als usuaris contactar amb altres persones amb aficions similars. Per exemple: si a algú li encanta sortir a córrer però no troba mai ningú amb qui anar-hi, té l’opció de publicar un anunci a la nostra plataforma.

Endinsar-se en aquest projecte va ser una aposta arriscada?

Decidir desenvolupar Uolala no va ser gens fàcil. De fet, vam deixar les nostres feines i vam ajuntar els estalvis respectius. Finalment vam aconseguir tirar-ho endavant. També vam passar per l’acceleradora de start-ups tecnològiques Intelectium, que ens va ajudar força. Ara bé, en relació amb el món de les acceleradores -que cada vegada n’hi ha més- cal saber triar bé la que et pot ser més útil. És més: les start-ups ja no necessiten més acceleradores. El que els cal, sobretot, són més vies de finançament.

De fet, a banda dels estalvis que van utilitzar per engegar-ho tot, a finals del 2012 van aixecar 150.000 euros en la seva primera ronda de finançament. I al cap d’un any, van tancar-ne una altra amb 200.000 euros. Per què?

Les rondes d’inversió permeten a les empreses créixer ràpid i, en el nostre tipus de negoci, això és necessari. Hem de donar-nos a conèixer ràpidament per aconseguir usuaris. Precisament, els primers 150.000 euros van anar destinats en bona mesura a dur a terme tasques de màrqueting i d’ampliació de l’equip. Actualment, és de set persones. La segona ronda vam enfocar-la a la internacionalitzar-nos i vam atacar França, el Regne Unit i Alemanya.

Tot i això, els comptes oficials a Twitter de Uolala en aquests països no arriben al centenar de seguidors. No els va acabar de funcionar?

Sí, però sempre hem buscat dominar el mercat estatal: aquest ha sigut el nostre principal objectiu i l’hem aconseguit. A Espanya, la plataforma Uolala té actualment 140.000 usuaris, la majoria dels quals es troben repartits entre Barcelona i Madrid. Per internacionalitzar-se, primer cal dominar molt bé el mercat local: fer-ho de pressa és un error.

El mes d’octubre passat es van atrevir amb un altre projecte força similar: Twilala.

Es tracta d’una aplicació per a dispositius mòbils que també pretén posar en contacte persones amb aficions similars. Però, a diferència de Uolala, s’organitza a través de grups de xat. Els usuaris creen converses sobre temàtiques ben diverses: des de grups per a amants de la cuina fins a espais per a fans de sèries televisives. Tothom pot unir-s’hi de manera anònima. En només sis mesos ja s’hi han creat 3.000 grups i hem acumulat 40.000 descàrregues, de les quals la meitat es corresponen a usuaris actius. Per tirar endavant l’aplicació també vam tancar una ronda de finançament, tot i que no puc parlar de xifres. D’aquí poc n’obrirem una altra amb l’objectiu d’internacionalitzar-nos. El full de ruta és el mateix que vam seguir amb Uolala.