Talent
MARC AMAT
Miquel Camps

“En els negocis s’han d’ofegar els deliris de grandesa”

Gerent de Miquel Camps, empresa centenària dedicada a l’adequació de locals comercials

Miquel Camps:“En els negocis s’han d’ofegar els deliris de grandesa” / CRISTINA CALDERER Zoom

Són una empresa centenària. Ben bé, quan van aixecar la persiana?

Doncs no en tenim ni idea, però conservem cartells i plaques que ens asseguren que, com a mínim, ja acumulem més de cent anys de vida. De fet, el negoci el va començar el meu besavi i, des d’aleshores, ja ha passat per les mans del meu avi i del meu pare. Des de fa quinze anys, jo en porto les regnes.

Van començar fent làmpares artesanals i ara condicionen locals comercials de grans marques internacionals, com Mango, H&M o Nike. Sens dubte es tracta d’un canvi abismal.

Sí, però s’ha anat coent a través de quatre generacions. Fa més d’un segle, el meu besavi va decidir obrir un petit taller al centre de Barcelona. Hi fabricava làmpares, però també bobinats de motor. Quan es va fer gran, el meu avi va agafar-ne el relleu i va traslladar l’empresa a Sant Vicenç dels Horts, on ara tenim la seu. Tot es va professionalitzar. Al cap d’uns anys, el meu pare va decidir fer un pas més i explorar un nou mercat: l’adequació d’oficines bancàries. Treballàvem per a 30 entitats diferents. Els passàvem el cablejat, ens encarregàvem de la il·luminació, de la lampisteria... Com que cada municipi tenia un munt de sucursals, el negoci era rodó. Però l’any 2004 vaig adonar-me que estàvem cometent un gran error: ja teníem un 79% de la nostra facturació que provenia d’aquest sector. Calia diversificar-nos urgentment.

I va ser en aquest moment quan van virar cap al món del comerç.

Exacte. Si no ho haguéssim fet, amb l’esclat de la crisi -i el conseqüent tancament de sucursals- potser hauríem hagut d’abaixar la persiana. Sempre cal sortir de les zones de confort abans que sigui massa tard. Des d’aleshores ens hem fet un lloc dins el sector de l’adequació de botigues de marques internacionals com Calzedonia, Reebok o Burberry. Ens encarreguem de condicionar-los els locals: des d’instal·lar-hi el sistema elèctric i la lampisteria fins a estendre-hi tot el cablejat informàtic. Tenim 80 treballadors i realitzem centenars de projectes cada any.

Quant facturen?

El 2016 vam tancar-lo facturant prop de 8 milions d’euros, un 25% més que l’any anterior. Això sí: vam créixer en volum de vendes però no en marge de benefici. El panorama ja s’està reactivant, però durant la crisi vam estar en números vermells durant tres anys. L’escenari era desesperant: ens esforçàvem per fer la feina ben feta, però les grans marques simplement havien deixat d’invertir. Si se’ls espatllava alguna màquina, simplement no la reparaven. Quan passen coses així només pots mantenir el cap fred, seguir picant pedra i aguantar.

Diu constantment que treballen amb marques internacionals però, en canvi, encara no s’han atrevit a fer el salt a l’exterior. Per quins motius?

Hi ha sectors en els quals internacionalitzar-se és clau, però nosaltres no volem fer aquest pas: som molt bons treballant a Catalunya. Ens hem convertit en l’empresa de referència d’aquestes grans marques i preferim seguir centrant esforços a casa nostra. En els negocis has de saber sempre en quina lliga jugues i ofegar els deliris de grandesa: no sempre cal sortir fora, però, si es vol fer el pas, cal calibrar-lo molt bé. Hi ha empresaris que van com una moto i no calculen els riscos que té aventurar-se en un mercat que no coneixes.