Jordi Rubio: “Facturem 24 milions venent esprais especials per pintar grafitis”

Van néixer quan a Barcelona tot just hi començaven a aparèixer els primers grafitis.

Més o menys. De fet, es diu que aquest món va arribar a Catalunya a finals dels 80. Aleshores jo treballava per a un petit fabricant de pintura d’esprai, especialment adreçat al sector de l’automoció. Els joves feien els grafitis amb productes com els nostres, pensats per a altres usos: eren caríssims, amb colors molt apagats i altament tòxics. No hi havia esprais pensats per al lleure, només per a activitats professionals. De seguida vaig adonar-me que hi havia un mercat per créixer, però quan vaig anar-li a explicar al meu cap, va riure’s de mi. Ell no creia en la innovació; simplement volia tancar el mes en números verds.

I, davant d’això, l’any 1994 va decidir deixar la feina per fundar Montana Colors.

Exacte. Ho vaig fer acompanyat d’en Miquel Galea, un company de feina. Ara tothom s’omple la boca parlant d’emprenedors, però sovint ens oblidem que sempre hem existit: emprendre és un tret inherent de l’ésser humà. Vam arriscar molt per convertir-nos en la primera empresa del món dedicada a la fabricació d’esprais per a grafitis i ara donem feina a 187 persones, repartides en diversos centres productius diferents, cadascun dedicat a fer una part del procés.

De fet, fa un mes han obert una nova planta a Esparreguera. ¿Descentralitzar el procés productiu així no els fa perdre competitivitat?

No ens surt gens a compte, però ha sigut inevitable fer-ho: hem anat creixent i les instal·lacions originals de Sant Vicenç de Castellet se’ns han quedat petites. Tot i així, allà encara hi fabriquem els més de 12 milions d’aerosols anuals que comercialitzem i hi tenim ubicat el centre logístic. A Esparreguera hi elaborem 2.400 tones de pintura cada any. A més, ara hem obert la nostra primera filial a Califòrnia, però sempre hem tingut els ulls fixats a l’exterior. Tenim quinze punts de venda oficials repartits a les principals ciutats del món, els nostres productes es distribueixen a més de 60 països i exportem un 70% de la producció.

Quant facturen?

L’any 2016 el vam tancar facturant 24 milions d’euros i, per a aquest 2017, esperem poder créixer un 6%. Mai ens han agradat els creixements descomunals; som de foc lent. Les empreses que es fan grans a un ritme desmesurat són malaltisses: s’acaben convertint, literalment, en un monstre.

Ara gairebé totes les empreses de pintura tenen una línia d’esprais per fer grafitis. Com ho viuen?

Vam ser els primers a veure aquest nínxol de mercat i vam decidir llançar-nos-hi. Ara tots els gegants del sector de les pintures s’hi han abocat. Malgrat tot, estem tranquils. Córrer una cursa atlètica tot sol és increïblement avorrit; si hi vas acompanyat, t’esforces de valent per arribar en primera posició.

Tot i així, van dur als tribunals la principal empresa europea del sector per haver-los plagiat el know-how.

Sí. L’any 2001 ens van fer una oferta per comprar-nos l’empresa. Jo aleshores tenia 26 anys i anava amb el lliri a la mà. Els vam ensenyar els nostres secrets, van retirar l’oferta i ens van plagiar. Això es diu capitalisme: jo vull el que tu fas i, si no m’ho dones, t’ho prenc tot. La gent mata per diners. Finalment, els tribunals van acabar donant-nos la raó.