MARC AMAT
Jordi Bosch

«Totes les empreses haurien de tenir contractat un ‘happiness manager’»

Director de BDF Ingredients, empresa d’ingredients i additius alimentaris

Jordi Bosch:«Totes les empreses haurien de tenir contractat un ‘happiness manager’» / DAVID BORRAT Zoom

Va estudiar màrqueting però ara dirigeix una empresa d’additius alimentaris. Com s’ho va fer?

A casa teníem un negoci familiar dedicat a la producció de maquinària per a la indústria càrnica. Jo, en canvi, vaig tirar cap a una altra branca i quan vaig acabar els estudis de màrqueting vaig decidir que no m’interessava entrar a formar part de l’empresa de la família. Va ser aleshores quan, el 1999, el meu pare va proposar-me crear BDF Ingredients, una empresa -al marge del negoci familiar- que es dediqués a produir ingredients alimentaris. Tot i que desconeixia del tot el sector, vam tirar-ho endavant. Va ser un pas arriscat però que no vaig fer sol: al projecte s’hi va unir un tecnòleg alimentari. Tots dos teníem només 23 anys.

Van irrompre en un sector força madur amb molta poca experiència. Els va costar fer-s’hi un lloc?

Arrencar l’empresa des de zero va ser molt dur: consolidar la cartera de clients va ser un procés lent. Vam començar el negoci fabricant mescles per a la fabricació d’embotits, donant-nos a conèixer entre els clients del negoci familiar. Això ens va permetre subsistir fins que el 2003 vam trobar un producte que ens va fer començar a créixer: un enzim capaç de millorar la textura de productes com la carn i la llet. La patent la tenia una multinacional japonesa, però havia vençut feia poc. Vam veure potencial en el producte, vam començar a investigar com el podíem vendre i, finalment, ens hi vam llançar. No va ser fàcil. Fins al 2009 no vam aconseguir consolidar les vendes.

Però aleshores va arribar la crisi econòmica. Com els va afectar?

Ens va agafar en un moment d’impàs. Per un cantó, encara veníem productes alimentaris per fabricar embotits; per l’altre, al mateix temps creixíem amb el nou enzim però no prou per sostenir-nos. Ens vam veure obligats a fer un expedient de regulació, però no reduint personal sinó retallant hores de feina. Per sort, l’elevat percentatge d’exportacions que teníem i la tirada del nou producte ens va permetre continuar endavant.

De fet, la seva xifra de vendes a l’exterior és molt elevada.

Exportem un 95% de la producció a prop de 50 països, en bona mesura gràcies a internet. Tot i tenir un departament de màrqueting de tan sols quatre persones -molt més petit que les multinacionals asiàtiques amb les quals competim, per exemple-, hem aconseguit donar a conèixer el producte lluny d’aquí. A Espanya, el sector encara és reticent a incorporar novetats en el camp dels additius i ingredients alimentaris. Als països de l’Europa de l’Est i Rússia és on tenen més tirada: s’hi consumeixen un gran nombre de productes emulsionats.

Quant facturen?

Si fa quatre anys estàvem facturant al voltant de 3 milions d’euros, l’any passat vam tancar l’exercici situant-nos prop dels 7,8 milions. L’objectiu és seguir creixent però intentant mantenir els avantatges que té ser una empresa petita com la nostra, amb bona sintonia entre els treballadors. De fet, un dels nostres empleats té el rol de happiness manager. Totes les empreses n’haurien de tenir un. S’ocupa d’organitzar sopars, trobades, jornades i de decorar els escriptoris dels companys el dia del seu aniversari. Ens ajuda a retenir el talent a la nostra empresa i a evitar la rotació de personal que hi ha al sector.