MARC AMAT
Joaquim Dorca

“El futur no serà ni digital ni tecnològic: tot és una gran mentida”

Soci director de Devir Iberia, empresa dedicada a l’edició i distribució de jocs de taula

Joaquim Dorca:“El futur no serà ni digital ni tecnològic: tot és una gran mentida” / MANOLO GARCÍA Zoom

La història de Devir comença al Brasil.

Exacte. Tot va néixer el 1985, quan un grup de nois que havien estudiat enginyeria de sistemes van decidir deixar les seves feines per dedicar-se a allò que més els agradava: el còmic i els jocs de rol. Tot i que en un principi van decidir centrar-se tan sols en la distribució de còmic americà al Brasil, de seguida van començar a diversificar-se. Per una banda, van incorporar al catàleg jocs de cartes col·leccionables tan populars com Magic o Pokémon; per l’altra, es van atrevir en l’edició de jocs de taula d’autor. Immersos en aquest procés d’expansió, van decidir internacionalitzar-se. El 2000 em van trucar preguntant-me si volia aliar-me amb ells per tirar endavant Devir Iberia, la filial espanyola que pretenien obrir, i els vaig dir que sí. Jo ja treballava al sector i sabia que els productes de Devir funcionarien bé al mercat espanyol. Ara estem presents a set països i facturem 40 milions d’euros, deu dels quals provenen de la filial ibèrica.

Durant aquest anys han crescut. El 2008 la facturació de Devir Iberia se situava a prop dels 5 milions d’euros. No han notat la crisi?

I tant que sí. La crisi ens va obligar a redimensionar-nos. L’any 2008 vam haver d’acomiadar la meitat de la plantilla i tancar la secció editorial de còmic, que no era prou rendible. Des d’aleshores ens vam centrar més en el joc de taula. Francament, sobreviure els dos primers anys de la crisi va ser molt dur. Però vam patir sobretot en termes de rendibilitat mentre que, en termes de facturació, vam créixer entre un 13% i un 15% cada any.

Aquest augment de les vendes és el reflex d’un boom del joc de taula en temps de crisi?

Efectivament. Amb l’esclat de la crisi, el consumidor va reduir la despesa en opcions d’oci fora de casa i va apostar fort per un format de lleure més econòmic: el del joc. Alhora, es va produir la culminació d’un canvi cultural molt fort que ja feia temps que es gestava: tot allò que als anys 80 havia format part del món friqui, de mica en mica s’havia anat transformant en un element central de la cultura de masses. Així, els nostres productes van passar de tenir un client que pertanyia a un nínxol a tenir-ne un de transversal. Ara, a Espanya, hi venem 120.000 jocs cada any.

Són l’empresa que edita més jocs de taula en català. Els surt rendible?

Esclar, si no els meus socis no m’ho haurien deixat fer. Vam apostar-hi el 2009 i, des d’aleshores, 30 dels 250 títols que tenim al catàleg ja inclouen el català. És més: venem més jocs en català al Principat que no pas jocs en portuguès a Portugal. Creiem que és un mercat molt potent, pel qual és de justícia lluitar. Però, paradoxalment, el suport de les institucions públiques ha sigut mínim: en 40 anys de democràcia no s’ha engegat ni una sola campanya pública per fomentar el joc en català.

Comercialitzen un producte eminentment analògic i aposten fort per la venda en punts físics. Van contra corrent?

El futur no serà ni digital ni tecnològic: tot és una gran mentida inculcada a través de la publicitat. En aquests sectors és pràcticament impossible fer-hi inversions rendibles. Només hi guanyen diners les empreses que trafiquen amb bases de dades. La bona inversió segueix sent en els productes analògics.