MARC AMAT
Jaume Doncos

“Abans de tractar amb firmes mafioses com Amazon tancarem la botiga”

Gerent de Casa Beethoven, negoci centenari barceloní dedicat a la venda de partitures

Jaume Doncos:“Abans de tractar amb firmes mafioses com Amazon tancarem la botiga” / PERE TORDERA Zoom

Aquest any celebren el 136è aniversari.

Exacte, i seguim ubicats al mateix local: al bell mig de la Rambla de Barcelona. Tot va començar quan l’any 1880 la família Guàrdia va decidir obrir una botiga de partitures. Aleshores, a la ciutat n’hi havia moltes. Encara no existien les gravacions: si volies sentir música, l’havies d’interpretar a casa. Quan es va començar a popularitzar l’ús del fonògraf i el tocadiscos, aquest tipus d’establiments van començar a extingir-se. Els meus oncles van comprar el negoci a principis de segle, el meu pare va agafar-ne les regnes als anys 40, i jo el dirigeixo des del 1978. Hem viscut guerres i canvis de tota mena, però hem aconseguit resistir sense renunciar a la nostra essència: ser una de les poques botigues familiars del món especialitzades en la venda de partitures musicals.

El període de crisi econòmica ha coincidit amb l’auge dels gegants de la distribució com Amazon. Els ha afectat?

Els últims anys hem tingut pèrdues de la facturació d’entre un 30% i un 40%. Certament, dirigir una empresa familiar és una lluita constant per sobreviure. Ara mateix, per exemple, ens estem enfrontant a quatre grans problemes alhora: la pirateria informàtica, les fotocòpies que realitzen els centres educatius, la crisi econòmica i l’entrada al mercat de grans companyies com Amazon. Tots els governs estan contents quan vénen empreses com aquesta a Catalunya, però no s’adonen que fan abaixar les persianes al comerç de tota la vida. Ho destrossen tot sense miraments.

Tot i així, alguns petits comerços han optat per aliar-s’hi obrint una botiga online dins la seva plataforma i sembla que els va bé.

Nosaltres no ho farem mai. Abans de tractar amb empreses mafioses i monopolístiques com Amazon tancarem la botiga. Rebenten els preus i ens roben la clientela. I, a més a més, ho fan amb la complicitat dels polítics: en comptes d’estar al costat dels comerciants locals, prefereixen vendre’s a la porqueria.

Quant facturen?

Prefereixo no dir-ho, però no és per tirar coets. Ens serveix per comprar les partitures que venem i per poder sobreviure. Venem unes 200 partitures al mes, una xifra molt inferior a la d’anys enrere. Per sort, l’edifici on som és propietat nostra. Si hem aconseguit arribar fins avui ha sigut gràcies a l’esforç constant -treballem 60 hores setmanals sense vacances-, a la veterania i al fet de ser una empresa familiar. Però no sabem quant de temps més aguantarem.

Fa uns anys que han començat a diversificar-se.

Efectivament. Malgrat que el 90% de les nostres vendes continuen provenint de la venda de partitures, hem incorporat discos, vinils i articles de regal musicals al nostre catàleg.

Un 79% de les persones que caminen per la Rambla són estrangers. ¿És una estratègia per atreure’ls?

Amb la degradació brutal que ha viscut el barri, ens estem convertint en una espècie de reserva autòctona: una botiga catalana i familiar enmig de turistes i botigues de souvenirs. Els articles de regal ens ajuden a fer caixa, però volem mantenir-nos ferms en la venda de partitures. A Nova York ja han tancat els dos establiments més importants del sector; a Suècia i Dinamarca ja no en queden. Si aguantem cinc anys més, potser serem l’únic del món.