Entrevista
MARC AMAT
Aleix Dalmau

“L’agricultor s’ha d’espavilar: al camp també cal innovar per sobreviure”

Fundador de Can Garús, explotació agrícola pionera en microbrots per a restaurants gurmet

Aleix Dalmau:“L’agricultor s’ha d’espavilar: al camp també cal innovar per sobreviure” / DAVID BORRAT Zoom

Van començar amb un fracàs.

Un inici accidentat. Malgrat que havia estudiat comerç internacional, el 2002 vaig decidir apostar pel camp i muntar una explotació agrícola dedicada a la producció d’enciams amb arrel. Va ser una mala jugada. Durant l’elaboració de l’estudi de mercat, vaig parlar amb diversos distribuïdors que em van assegurar que estarien disposats a comprar-me el producte; quan vaig engegar tota la producció, es van fer enrere. Aleshores jo tenia 22 anys i vaig pagar la novatada. Davant d’aquest panorama, el 2004 vam pivotar i ens vam especialitzar en una cosa que, aleshores, era inèdita a Espanya: els microbrots. Ara tenim 20 treballadors, 170 referències al catàleg i servim els nostres productes a bona part dels restaurants que tenen estrelles Michelin a l’Estat.

Amb la primera incursió al camp, no se’n van sortir. I quan, un cop reorientats, van començar a créixer amb força, van patir un incendi que els ho va calcinar tot.

Dramàtic. El 2011 havíem començat a agafar embranzida després de la crisi -que ens va arribar en forma d’impagaments- i havíem tancat l’exercici facturant 120.000 euros. Però, un any més tard, les flames ens van destruir completament els 1.500 metres quadrats que teníem d’hivernacle. Malgrat que d’entrada va ser un cop molt dur, amb el temps hem descobert que en realitat va ser un punt d’inflexió molt positiu. Va servir-nos per perdre la por de créixer, per corregir grans errors que teníem i per externalitzar alguns serveis que fins aleshores ens eren una càrrega afegida. Amb l’ajuda dels treballadors i dels nostres amics, al cap de tres mesos ja vam poder tenir altre cop la producció en marxa. Però hem remuntat. Recentment hem rebut el Premi Emprenedoria Quintanes/BBVA i des de l’incendi estem tenint creixements en la facturació del 55% interanual.

Deunidó. Quant facturen?

Vam tancar el 2016 movent 650.000 euros, però estem en ple creixement. De fet, si la temporada va bé, esperem poder tancar aquest 2017 situant-nos al voltant dels 930.000 euros.

Sovint es percep l’agricultura com un sector molt reticent a innovar. Creu que és així?

És força cert. L’agricultor ha d’espavilar-se: ha de recordar que el camp és un negoci com qualsevol altre i, per tant, ha de fer tot el possible perquè sigui rendible. Per sobreviure, també cal innovar. No es pot viure permanentment a cop de subvencions. El sector primari necessita patir una transformació: ha d’apostar per diversificar-se, buscar un nínxol de mercat poc explotat i oferir un producte que tingui valor afegit. Si se segueixen aquestes premisses, tirar endavant és més senzill.

Va estudiar comerç internacional, però encara no han començat a vendre a l’exterior. 

Algun dia farem el salt a fora, però, de moment, no volem distreure’ns. Preferim centrar-nos en el mercat espanyol, on ara està començant a aparèixer-nos la competència. A més a més, tenim un gran problema per internacionalitzar-nos: la logística. Per mantenir la qualitat dels nostres productes els hem de servir al restaurant en menys de 24 hores. Trobar una empresa a la zona de Llers (Alt Empordà) que ens asseguri una distribució capil·lar tant ràpida a l’Estat ja ha sigut una autèntica proesa.