L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Quan surts de casa

Quan surts de casa -vull dir de Barcelona en el meu cas- veus un munt de coses que sovint et sorprenen. “A Barcelona això no ho fem així” o “els cubates costen el doble i te’ls posen en vas de tub” són algunes de les coses que he dit mentre estava de viatge. Sí, no sempre estic parlant de com és de difícil fer la liquidació de l’IVA, també tinc altres temes de conversa...

Sovint les coses que em sorprenen són negatives i haig de dir que com més viatjo més m’agrada la meva ciutat i la seva gent. ¿Heu estat mai a l’Amèrica del Sud? Mare meva, que difícil que és fer-hi negocis! Heu tractat mai un buròcrata italià? Els nostres semblen míster Simpatia si els comparem! Però per mirar-nos al mirall i veure que la nostra manera de viure és fantàstica ja tenim uns quants programes de TV3. Jo, aquí, he vingut a destruir (constructivament, esclar).

Així doncs, ¿què veig arreu millor que a Barcelona? Sovint penso que els que arriben a la ciutat per passar-hi uns dies deuen pensar que fan nosa si fem cas a l’atenció que reben en restaurants i cafeteries. No sóc l’única que pensa que el tracte que oferim, amics barcelonins, és penós.

Tampoc sóc capaç d’entendre per què, quan cauen quatre gotes a la ciutat, uns quants semàfors deixen de funcionar de manera immediata. Segur que qualsevol de l’Ajuntament dirà: “Hi estem treballant”. O “estem molt millor que quan governaven els sociates ”. Excuses de mal pagador...

A banda, amics, no som gaire oberts... Una persona m’ho va explicar així: “Quan visito uns amics de fora em diuen «Hem d’anar a aquest lloc o a aquest altre»; aquí em diuen «Has d’anar a veure això o això altre»”. Coses del caràcter, em temo... I, per acabar, ¿com poden trigar tant les maletes a arribar a la maleïda cinta de la caríssima i descomunal terminal nova de l’aeroport? Senyors d’Aena o senyors del handling, si més no poseu una smoking room o una àrea amb sofàs ben còmodes, que qualsevol dia, com diria l’Esteban, “MA-TO”.