Empreses 27/03/2016

Les ‘start-ups’, territori masculí

Les dones només funden el 3% de les noves empreses tecnològiques. Els motius? Poques llicenciades en tecnologia, la dificultat per conciliar i l’escassa visibilitat de les empresàries d’èxit

Georgina Ferri
5 min
Les ‘start-ups’, territori masculí

Durant els dies que se celebrava el Mobile World Congress a Barcelona, la Fira de Montjuïc acollia el congrés paral·lel Four Years From Now (4YFN), que traduït significa “4 anys a partir d’ara” i es refereix al temps que es donen els inversors per obtenir rendiment de les seves empreses. És, per tant, un títol molt adequat per a un congrés d’emprenedoria. En aquesta trobada, es van repartir exemplars de la revista CoFounder, la portada de la qual va alarmar-ne més d’un -i, sobretot, més d’una-: “Només el 3% de totes les start-ups.

A casa nostra es va elaborar el 2015 el mapa de l’emprenedoria amb 1.800 start-ups, la majoria del sector internet i mòbil, per tant, tecnològiques. “El 83% dels fundadors d’aquestes empreses són homes d’uns 35 anys i amb estudis universitaris”, explica Maite Fibla, que ha cofundat Ship2B, una acceleradora per a dones. Per què hi ha tan poca presència femenina a les start-ups tecnològiques? ¿La tecnologia espanta les dones?

Vanessa Estorach és emprenedora i cofundadora de Women in Mobile, una organització que pretén donar veu i visibilitat a les dones. “Anàvem a diferents actes d’emprenedoria i vèiem que ni al públic ni a l’escenari hi havia dones i vam voler capgirar-ho creant aquesta associació”, diu. Organitzen trobades i workshops per “empoderar” les dones. “Hem de perdre la por a parlar en públic o a negociar una pujada de sou quan creiem que ens la mereixem”, assegura. Per a Estorach, una de les explicacions és en el sistema educatiu. Segons dades del ministeri d’Educació, el curs 2013-2014 un 54,3% dels estudiants matriculats en un grau universitari eren dones, però aquest percentatge queia fins al 26,1% en el cas de les enginyeries. “A la dècada dels 80 les dones representaven el 40% de l’alumnat dels estudis d’informàtica, que en aquell moment s’anomenaven llicenciatura en informàtica. Quan el 1991 els estudis van passar a anomenar-se enginyeria en informàtica el percentatge de dones va caure fins al 18%”, alerta.

Mafe González és emprenedora i va crear InnoQuant, una empresa que ha desenvolupat un software (Mocaplatform) que aprèn dels telèfons mòbils què és el que més agrada als seus usuaris, per poder fer, a partir d’aquí, màrqueting personalitzat. González és física quàntica i explica com s’ha anat quedant sense companyes al llarg de la seva carrera professional. “El principal problema és que la societat no dóna prou suport a les dones. Per exemple, quan una noia vol fer una enginyeria la família ja intenta dissuadir-la dient-li que potser serà massa difícil”, explica.

Segons una enquesta del 2013 de la Comissió Europea, de cada 1.000 europees llicenciades o diplomades, només 29 tenen un títol universitari en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), mentre que en el cas dels homes la xifra s’eleva a 95. “La manca de titulació en carreres tècniques no ha de ser una excusa, perquè per crear una start-up no cal ser enginyera, cal saber crear un equip. També hi ha un factor psicològic, d’autoconfiança; les dones hem d’estar al 300% segures abans de fer una cosa. Fins que no estem molt segures que ho podem fer, no ens hi llancem, i això és una diferència amb els homes”, sentencia.

Stephanie Marko ha fundat Stikets, una empresa d’etiquetes personalitzades a través d’internet. Per a aquesta emprenedora la principal raó d’aquest desequilibri és la manca de conciliació de vida laboral i professional. Considera que si per a un emprenedor ja és difícil conciliar, encara ho és més per a una dona emprenedora: “Si tens fills, sovint t’has de sacrificar i has de triar entre la vida personal i la professional. Quan vaig anar al primer e-show a Barcelona hi havia o dones molt joves que no tenien responsabilitats familiars o dones molt grans amb la vida ja solucionada”.

Per a Nina Alastruey, mentora i emprenedora, les dones motiven altres dones i per això “s’han de mostrar més casos d’èxit de dones empresàries”, perquè és la manera d’aconseguir que hi hagi més dones emprenent: “Cal visibilitzar que n’hi ha d’altres que ho fan i que tenen èxit, així diran: «Si aquesta ho ha fet, jo també ho puc fer»”.

Des de Ship2B hi afegeixen un altre factor i és la manca de dones inversores. “El percentatge de dones a les xarxes de business angels [els inversors que intervenen en les primeres fases d’una empresa] és del 5% a Europa i del 3,9% a Espanya. L’ecosistema inversor és masculí”, lamenta Maite Fibla. Des de la seva acceleradora s’han proposat transformar l’ecosistema emprenedor i aconseguir més presència femenina, però no només des del punt de vista emprenedor, sinó també inversor, per això han creat una xarxa formada per més de 400 entitats i persones, en la qual més d’un 20% són dones. “No es tracta que les dones emprenedores tinguin dones inversores, no és un projecte de dones per a dones. És important que hi hagi dones inversores, perquè les que decideixen emprendre tinguin un referent i un suport més enllà de business i més empàtic”, afegeix.

La manca de dones en posicions tecnològiques també es fa evident en els gegants del sector. Així, segons dades facilitades per Women in Mobile, a Google les dones són el 30% de la força de treball de l’empresa, però només el 17% de les posicions tecnològiques de la companyia. A Twitter, en canvi, la presència de dones baixa fins al 10% en els càrrecs tècnics, mentre que per a la resta de posicions el repartiment és al 50%.

La presència de dones en aquest sector no només és necessària en nom de la diversitat, sinó també pels beneficis. “Un estudi de la Universitat de Colúmbia, McKinsey i Goldman Sachs demostra la relació que hi ha entre els bons resultats empresarials i la presència de dones en posicions executives”, afirma Estorach.

En aquest sentit, l’estudi de la Comissió Europea de l’any 2013 posa de manifest que més presència de dones en el sector digital comportaria un increment anual del PIB de 9.000 milions d’euros. En el cas del Regne Unit, un comitè especial ha publicat recentment l’informe Make or break: The UK’s digital future 2015, que assegura que un increment de dones que treballen al sector de les TIC podria generar 2,6 bilions de lliures esterlines addicionals a l’any per a l’economia britànica.

Les emprenedores consultades per l’ARA coincideixen a assenyalar que la diversitat és la clau, i que si hi ha més dones a l’àmbit tecnològic això repercuteix en el producte final. “Quan Apple va treure la primera aplicació de salut per a l’iPhone es va descuidar els cicles menstruals de les dones. Si només hi ha homes en els equips es fan productes que no estan pensats per a les dones”, afirma la cofundadora de Women in Mobile. Estorach també fa un advertiment: no només hi ha poques dones en el sector, sinó que, a més, hi ha més abandonaments. “Després de 10 anys d’experiència, un 41% de les dones abandonen la indústria, enfront del 17% d’homes”, conclou. El sector no només ha de seduir, sinó també retenir més dones.

stats