LEGAL
X. GRAU

La sortida a borsa de Bankia obre la ‘caça judicial’ de l’auditor

Creix la preocupació en el sector per les possibles responsabilitats penals en els fraus comesos pels clients

La sortida a borsa de Bankia obre  la ‘caça judicial’  de l’auditor / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

“L’objectiu dels auditors no és anar a la recerca de fraus”. Això ho va dir Emilio Álvarez, soci a Barcelona d’una important multinacional del sector de l’auditoria de comptes, i ho va corroborar el degà del Col·legi d’Economistes, Joan B. Casas, en una jornada sobre la responsabilitat penal dels auditors organitzada per l’entitat. Ara, també reconeixen que de vegades fent la seva feina, se’n troba algun, de frau. I davant d’aquesta situació, el professional ha de saber com actuar. Perquè, a més, l’última llei d’auditoria, que va entrar en vigor aquest estiu, introdueix un important canvi en la funció d’aquests professionals. Ja no es limita a les proves substantives, és a dir, els números del balanç i el compte de resultats. Han d’anar més enllà i advertir dels possibles riscos d’una empresa. I dins dels riscos no només hi ha els econòmics. També n’hi ha d’altres naturaleses, com mediambientals i, fins i tot, penals. Això és un canvi de paradigma que exigeix també un canvi de mentalitat dels professionals.

Però aquest canvi s’uneix a dues circumstàncies externes que també afecten la feina dels auditors. D’una banda, les reformes del Codi Penal que han provocat que les persones jurídiques -i no només les físiques- puguin ser responsables penals. I, de l’altra, la instrucció judicial del cas de la sortida a borsa de Bankia. El fiscal ha enfilat l’auditor que va signar els comptes -i la firma auditora-, circumstància que no havia passat mai. El prestigiós advocat penalista Cristóbal Martell assegura que fins ara els auditors havien quedat al marge dels procediments penals, però ara sembla que s’ha obert la veda. Segons aquest advocat, fins i tot en el cas Banesto, als anys 90, la sentència reconeixia que hi havia hagut artificis comptables i que els números no reflectien una imatge fidel de la situació del banc que havia presidit Mario Conde. Però malgrat això, ningú va fer asseure l’auditor al banc dels acusats.

"Les reformes del Codi Penal han provocat que les persones jurídiques puguin ser responsables penals"

És la llei del pèndol. Ara, diu Martell, si no actua el dret penal sembla que no s’estigui fent res. Els tribunals s’estan convertint -encara que per definició no sigui així- en l’instrument que té la societat per defensar-se. Fins ara les auditories han tingut uns reglaments amb un biaix molt formal, explica el degà del Col·legi d’Economistes, que creu que la feina dels auditors l’ha de presidir l’ètica i que a més cal adaptar-se a la situació actual, en què els negocis cada cop tenen més diversitat, amb activitats emergents com l’economia col·laborativa. Per tant, diu, cal més transparència i claredat que mai. Una claredat que ha d’arribar no només als experts, sinó a tothom, perquè els accionistes o estalviadors puguin entendre els informes.

Per evitar les responsabilitats penals, però, els auditors tenen les seves armes de defensa. El president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes i Auditors, Daniel Faura, recorda que el professional de l’auditoria “està obligat a avaluar la integritat del client i, si cal, no acceptar-lo”. Dir que no pot ser una bona defensa. A més, recorda que si s’està fent una auditoria i se sospita que hi pot haver blanqueig de diners, és obligatori avisar el Sepblac, el servei de prevenció que depèn d’Hisenda. Però Faura recorda que la nova llei estableix quines són les responsabilitats dels administradors d’una empresa i quines són les dels auditors. Alhora recomana que les firmes d’auditoria tinguin un manual de prevenció de riscos penals.

"Si s’està fent una auditoria i se sospita que hi pot haver blanqueig de diners, és obligatori avisar el Sepblac"

No és tan fàcil demostrar que un auditor ha delinquit. Entre altres aspectes, la majoria de delictes que podria cometre en la seva professió requereixen dol (la intenció de cometre el delicte), i no només una imprudència o negligència en la seva feina. Per a la protecció penal de l’auditor, Cristóbal Martell recomana tenir un manual de prevenció de riscos penals. L’exmagistrat i expert en compliance (conformitats) Fruitós Recharte també ho creu. “S’hauran de posar les piles sobre el compliment normatiu i el seu control i, si cal, si troben conductes sospitoses, les hauran de denunciar al Sepblac o a Hisenda”.

Recharte explica que si les empreses han de tenir un pla de compliance per evitar els riscos penals propis o dels seus empleats, “els primers que l’han de tenir són els que es dediquen a les activitats jurídiques o auditores, perquè són els primers a qui els pot arribar el risc”. “És essencial per als que han d’omplir informes tenir un pla de prevenció de riscos penals”, explica Haidé Costa, exmagistrada i jurista de Juridex, despatx especialista en compliance. L’argument no és només de compliment de la llei. A les persones jurídiques demostrar que han fet els deures, amb un manual i un pla de riscos penals, els pot servir per quedar eximits en un procés penal. I no haver-ho fet pot comportar a una condemna.