EXPERIÈNCIA

On són els nostres 10.000 milions?

S'acostuma a afirmar que els culpables de l'actual crisi no han pagat els plats trencats. I segurament és cert, però no del tot.

A hores d'ara, Rodrigo Rato està imputat pels nombrosos i presumptes delictes que van envoltar la seva gestió al capdavant de Bankia, juntament amb 32 alts càrrecs més. És possible que la cosa acabi en res, però com a mínim se l'està jutjant. Suposo que això genera una mica de confort per als milers d'accionistes estafats en la sortida a borsa de Bankia i que a hores d'ara han perdut gairebé tots els diners que van invertir en la desastrosa sortida a borsa. També és cert que els reguladors (Banc d'Espanya i CNMV) han sortit indemnes d'aquest cas, com si no tinguessin cap responsabilitat, però això és un altre tema. A més, aquesta setmana Alfredo Sáenz s'ha vist obligat a deixar el càrrec de conseller delegat del Santander tot i els intents dels governs d'Espanya per impedir-ho (inclòs el vergonyós indult aprovat en el seu moment per Zapatero). En aquesta qüestió el nou governador del Banc d'Espanya ha fet bé la seva feina.

Aquests dos exemples serveixen per demostrar que, a poc a poc, alguns grans delictes que ens han portat a la crisi actual (no tots) van aflorant i s'estan jutjant. A Espanya. Però: ¿i a Catalunya? A Catalunya també ha aflorat brutícia, però poca relacionada amb les entitats financeres.

¿Cap dirigent de cap entitat financera catalana va cometre errors que mereixin ser jutjats? ¿Hi va haver sempre bona gestió en les entitats nacionalitzades que ens han costat milers de milions als contribuents? (Uns diners que difícilment recuperarem, per cert.) ¿Per què surt gratis enfonsar entitats financeres a casa nostra?

Ara per ara, Espanya ja ha gastat 55.700 milions rescatant bancs i caixes. Això vol dir que del total els catalans en paguem uns 10.000 milions, d'acord amb el pes de Catalunya a l'Estat. ¿De debò que no n'hi ha cap responsable?

Coordinador de l'Emprenem