Ja queden lluny aquells anys en què les grans empreses espanyoles, com Santander , BBVA i Telefónica , disposaven de finançament infinit per invertir en nous projectes i continuar creixent. La crisi del deute que travessa Europa ha canviat la situació i actualment la majoria d'aquestes companyies tenen molts problemes per aconseguir crèdit, ja sigui de les institucions financeres o del BCE, en el cas dels mateixos bancs.
A principis d'aquesta dècada, les facilitats per obtenir finançament barat en grans quantitats va portar moltes empreses a obrir filials i diversificar el seu negoci a l'estranger. Aquesta exposició il·limitada al deute, tant del país com de les empreses, ha provocat la crisi que vivim avui.
El preu del deute ha anat augmentat considerablement, fet que ha obstaculitzat l'accés als diners a empreses i famílies. Davant el repte d'afrontar la falta de liquiditat, la millor solució per a les grans companyies és posar a la venda les seves filials i negocis a l'estranger, i aconseguir així un finançament directe. Aquestes operacions en cap cas comporten la pèrdua de poder sobre la filial, ja que es tracta de vendre participacions de no control per sota del 51%.
Un exemple recent és el Banc Santander Brasil, que va treure a borsa un 16,21% de les seves participacions i va aconseguir unes plusvàlues de 1.430 milions d'euros. En aquest cas, l'entitat destinarà les plusvàlues a elevar el seu matalàs de provisions, com a previsió en vista del creixement de la morositat en la seva cartera creditícia i també per l'enduriment de la regulació bancària. El Santander ha repetit l'operació traient a borsa el 24,9% de la seva filial de Mèxic, amb què preveu captar més de 3.000 milions d'euros. Telefónica també preveu fer una OPV amb la seva filial a Alemanya, una operació que li permetrà captar 1.500 milions d'euros, que es destinaran a reduir el deute i ampliar la flexibilitat financera del grup.
Aquest tipus de polítiques financeres permeten solucionar a curt termini part del problema del deute, i alliberar els màxims accionistes de la necessitat de dipositar més capital per fer una ampliació. El volum de negoci i la imatge sòlida que tenen aquestes companyies col·laboren a fer que l'OPV d'una filial sigui un èxit. D'altra banda, el fet que les empreses venguin participacions de no control transmet als mercats la seguretat que l'empresa encara confia en la filial en qüestió.
No obstant això, aquestes decisions poden perjudicar els beneficis a mitjà i llarg termini de les empreses espanyoles, ja que redueixen la seva participació en filials situades generalment en països emergents amb gran potencial de creixement. El cost d'oportunitat, doncs, és molt elevat.
