L'antic director de Fagor és, des del 2011, president del grup Mondragón. Estudiós i sensible amb els empleats, alguns creuen que té part de culpa de la crisi de l'empresa
Des del seu despatx de president de Mondragón, Txema Gisasola veu com el seu vaixell insígnia de la corporació, Fagor Electrodomésticos, s'enfonsa sense que hi pugui fer res. I encara és més gran la preocupació quan sap que ha estat ell qui l'ha dirigit cap als esculls que ara n'han minat els fonaments.
Nascut el 1962 a Zumarraga, Guipúscoa, va estudiar psicologia industrial a la Universitat del País Basc, una carrera molt enfocada a càrrecs de direcció en el món de la indústria. I és on va arribar quan, amb 24 anys, va entrar a treballar com a tècnic d'organització i cap de personal de Fagor Electrodomésticos, a la divisió de frigorífics. El 1992 ja dirigia l'àrea comercial de la firma.
Tot i això, d'ençà que va acabar la carrera, no ha deixat de millorar el seu expedient acadèmic. A hores d'ara, al seu currículum hi figuren fins a tres màsters: un MBA, un en direcció d'empreses per la Universitat de Deusto i un tercer en direcció d'empreses cooperatives per la Universidad Autónoma de Madrid.
Primers passos
Segons el seu perfil oficial de Mondragón, el 1993 va marxar durant quatre anys de Fagor per assumir la direcció de recursos humans d'una altra de les cooperatives del grup, el fabricant de mobles Danona. L'experiència recollida allà la va portar de tornada a Fagor el 1997, quan va assumir el mateix càrrec en el fabricant d'electrodomèstics.
Després de passar-hi tres anys, Gisasola va posar el primer peu a la cúpula de Mondragón en ser designat com a director de gestió social i vicepresident de la corporació. El 2006, en plena bombolla immobiliària i amb la divisió industrial creixent a ple rendiment gràcies al mercat espanyol, va assumir la direcció general de Fagor.
Però el flamant líder de la divisió d'electrodomèstics només va veure dos anys més de beneficis, ja que la crisi va impactar de ple en la línia de flotació de l'empresa. Sobre- exposada al mercat espanyol, el 2008 va reduir els beneficis un 99% i a partir del 2009 va entrar en pèrdues, una situació que no ha abandonat.
Mirada a l'exterior
Aquí és on Gisasola va agafar experiència en la gestió d'una empresa en crisi i va dedicar-se a potenciar a marxes forçades la internacionalització de la companyia. L'any 2009 Fagor era el cinquè fabricant europeu del sector, amb presència comercial en més de 130 països. Les seves qualitats i la seva obsessió per mantenir el màxim nombre de treballadors possible el van portar a ser escollit president de Mondragón l'any 2011, un càrrec que assumiria el juliol del 2012 després d'un any de cohabitació amb el seu predecessor, José María Aldecoa, que es va jubilar. La resta de directius de les cooperatives que formen Mondragón volien que apliqués els coneixements adquirits a Fagor per fer que tot el grup esquivés la crisi sense sacrificar "persones amb ànima", com anomena Gisasola els treballadors de Mondragón.
La seva recepta per Fagor, però, només va posposar el problema, que li ha esclatat a les mans quan més complicada és la situació per al grup i totes les empreses que el formen.
Segons va publicar el diari El Economista , els presidents de les diverses empreses que formen Mondragón han girat l'esquena a Gisasola en la seva proposta de rescatar Fagor i han començat a sorgir veus dins de la mateixa empresa que assenyalen la responsabilitat del president en la situació d'una empresa de la qual havia estat dirigent.
Esperit social
Casat i amb dos fills, Gisasola és decidit i optimista en els seus discursos, en què sempre recorda el caràcter especial d'una cooperativa de la dimensió de Mondragón i la importància de prioritzar els llocs de treball en qualsevol pla de viabilitat.
El fet d'haver viscut tota la carrera professional en les diferents cooperatives que formen Mondragón, de fet, ha convertit Gisasola, soci treballador com tots els altres, en un expert en el cooperativisme i són habituals les seves ponències defensant aquest model empresarial, la insígnia de Mondragón, i un esperit que no es cansa de reivindicar. Aquest discurs, però, pot quedar en no res si es veu obligat a liquidar Fagor i deixar sense feina (i sense empresa) els seus 1.700 treballadors-propietaris.
