A FONS

Els fons sobirans estenen els tentacles gràcies a la crisi

En pocs anys han passat de suscitar desconfiança a ser objectes de desig dels dèbils estats europeus. Els fons sobirans guanyen pes a Europa per la crisi del deute

Sinopec s'ha convertit en un soci de Repsol al Brasil / REPSOL Zoom

Noruega és un país de cinc milions d'habitants, dos milions i mig menys que Catalunya. El 1990, en previsió de la disminució de les reserves petrolíferes del mar del Nord, el país va crear el seu fons sobirà. Avui dia, el Government Pension Fund Global noruec gestiona actius per valor de 654.000 milions de dòlars (482.600 milions d'euros, equivalent a prop del 50% del PIB espanyol) i és el fons sobirà més poderós del món.

El fons noruec sumava el 2011 (últim exercici amb dades disponibles) inversions a la borsa espanyola de 17.000 milions d'euros. Santander i Telefónica són les seves principals posicions en cartera, però també participa a Inditex, Banc Sabadell, Abertis, CaixaBank, Gas Natural, Grifols i ACS.

Però, què són i com actuen els fons sobirans? Són instruments financers que inverteixen els superàvits dels estats en els mercats internacionals de capital i de deute. Actualment hi ha 73 fons sobirans al món i es calcula que gestionen un volum de recursos de cinc bilions de dòlars (3,7 bilions d'euros), és a dir, més del doble de les dimensions del sector dels hedge funds (fons de cobertura) a tot el món, segons l' Informe de fons sobirans 2012 , elaborat per EsadeGeo. Els primers fons sobirans tal com avui els coneixem es van crear a la dècada del 1950, si bé hi ha un precedent, la Caisse des Dépôts et Consignations francesa, fundada el 1816. Però es considera que el primer fons sobirà va ser el Kuwait Investment Authority (KIA), creat el 1953 per gestionar la riquesa generada pel petroli, quan Kuwait era un domini britànic.

Arribada a Espanya

L'increment dels preus del petroli i el comerç mundial han propiciat l'enriquiment exponencial de diverses economies emergents. Molts d'aquests països han invertit els seus excedents en fons sobirans per obtenir ingressos per a les generacions futures, alleugerir les pressions inflacionistes o satisfer les obligacions futures en matèria de pensions.

L'arribada dels fons sobirans a Espanya es remunta als anys 80, quan el Kuwait Investment Office (KIO) -el braç financer de KIA- va fer diverses inversions a l'Estat. A Catalunya van entrar a la paperera Torras. L'administrador a Espanya de KIO era Javier de la Rosa, després condemnat a presó per apropiació indeguda. KIO va suspendre pagaments amb un deute de 243.000 milions de pessetes (1.500 milions d'euros).

Però el boom d'aquests vehicles d'inversió va ser entre el 2005 i el 2007, quan es van crear molts nous fons. El valor de les seves inversions es va multiplicar per set i va passar de 10.600 milions de dòlars a 74.500 milions.

I va ser amb els primers símptomes de la crisi financera que els fons sobirans van començar a fer-se populars a Occident. Entre novembre del 2007 i gener del 2008 els bancs nord-americans i suïssos (inclosos Citi, Merrill Lynch, Morgan Stanley i UBS) van rebre injeccions de capital per valor de 24.700 milions de dòlars procedents de fons sobirans (d'Abu Dhabi, la Xina, Singapur, Kuwait i Corea). Aquestes inversions van jugar un paper fonamental en l'estabilització del sistema financer, però la posterior fallida de Lehman Brothers va acabar propiciant la retirada dels fons als seus mercats.

La crisi de l'eurozona ha obert als fons oportunitats d'inversió al Vell Continent. No obstant això, el seu comportament fins ara ha estat conservador, i s'han centrat en actius segurs, com el sector energètic.

En qualsevol cas, en pocs anys la percepció sobre els fons sobirans ha canviat. Han passat de ser vistos amb sospita (pel fet d'estar incentivats per motivacions polítiques, més que no pas financeres, en les seves estratègies d'inversió) a ser els objectes de desig dels governs, que ja no es plantegen els seus desplaçaments internacionals sense visitar aquests pols inversors de referència.

El 2011 les empreses espanyoles van rebre 8.400 milions d'euros dels fons sobirans. Molt més que França (3.700 milions) i el Regne Unit (2.800 milions), els mercats tradicionalment més beneficiats per aquestes inversions. L'operació més rellevant va ser la compra de la petroliera Cepsa per part del fons d'Abu Dhabi International Petroleum Investment Company (Ipic) per 3.700 milions d'euros. Qatar Holding va comprar el 5% de la filial brasilera del Santander per 1.475 milions i el 6% de l'elèctrica Iberdrola per 2.000 milions d'euros.

China Unicom va destinar 1.500 milions a Telefónica i la petroliera estatal Pemex va invertir 1.150 milions en el seu assalt fallit a Repsol. Però l'operació més rellevant es va produir el 2010, quan l'empresa estatal xinesa Sinopec va comprar a Repsol el 40% de la seva filial brasilera per 5.160 milions d'euros.

L'empresa estatal algeriana Sonatrach va entrar en el capital de Gas Natural amb un 3,85% de les accions després de desemborsar 514 milions, i va posar fi així a un conflicte pel preu del gas que va suposar per al grup català una sanció de 1.320 milions. Tots dos grups van acordar l'entrada de Sonatrach a Gas Natural i que, posteriorment, el grup gasista comprés el 10% del gasoducte Medgaz, que connecta Algèria i Almeria. Aquesta operació es va tancar el mes passat.

Mubadala, dels Emirats Àrabs, ha signat acords amb Sener, Indra i Abengoa. Possiblement l'única operació rellevant del 2012 va ser la venda d'un 7% de l'operador de satèl·lits Eutelsat que tenia Abertis a China Invesment Corporation (CIC), el principal fons sobirà xinès. Eutelsat és accionista de l'operador espanyol Hispasat. Durant l'any passat CIC també va posar en el seu punt de mira Repsol, Red Eléctrica i Enagás, però cap d'aquestes operacions va prosperar.

Una de les operacions frustrades del 2012 va ser la venda de Spanair a Qatar Airways. El fons qatarià s'ha prodigat molt a Europa en els últims anys. Ha comprat el 17% de Porsche, els grans magatzems Harrods, un 1% de la matriu de Louis Vuitton i un 13% de Lagardère, i acaba d'adquirir el 20% de Heathrow.

Espanya oferirà aquest any moltes oportunitats als fons sobirans. Entre aquestes opcions hi ha els actius immobiliaris del banc dolent (Sareb), la venda de participades industrials de Bankia (Iberia, Indra i Iberdrola) o les possibles privatitzacions de l'Estat (Aena i Loteries).