EL PERSONATGE
VICENÇ MOLINÉ

Els 'smartphones' han engolit qui els va popularitzar

El creador de les BlackBerry, Mike Lazaridis, ha passat de ser considerat un geni a haver de dimitir com a conseller delegat de RIM, l'empresa que va fundar el 1984

Caricatura de Mike Lazaridis, creador de les BlackBerry / ANTHONY GARNER Zoom

Els últims anys de la dècada passada van ser l'època daurada de les BlackBerry. Aquests aparells -amb el seu teclat característic i que els dóna nom perquè recorden una móra d'esbarzer- van portar per primer cop el correu electrònic a la butxaca de professionals de tota mena i es va convertir en un element distintiu dels homes de negocis al mateix nivell que el maletí o l'americana. I tot gràcies al seu inventor, Mike Lazaridis, fundador i fins fa un any conseller delegat de Research in Motion (RIM), l'empresa fabricant de les BlackBerry.

Estudiant precoç

Nascut l'any 1961 a Istanbul, els seus pares, d'origen grec, es van traslladar al Canadà quan Lazaridis tenia cinc anys. Amb només dotze anys, la biblioteca del seu poble, Windsor, li va concedir un premi per haver-se llegit tots els llibres de ciències que hi havia al seu catàleg. Va començar a estudiar enginyeria elèctrica a la universitat de Waterloo, tot i que va abandonar la carrera just quatre mesos abans de graduar-se. El motiu, un contracte de 460.000 euros del fabricant de cotxes General Motors per haver guanyat un concurs dissenyant un component per als seus cotxes. Sumant a aquests diners un préstec d'11.500 dòlars dels seus pares i una beca del govern, Lazaridis va fundar RIM l'any 1984.

El primer èxit de la companyia, ideat per Lazaridis, va ser un lector de codis de barres per a bovines de pel·lícules de 35 mm, que va permetre reduir el temps d'edició de les pel·lícules: de diversos dies a uns 20 minuts . A part d'un considerable negoci, l'invent va fer que l'Acadèmia de Hollywood li concedís un Oscar especial el 1999.

Amb els beneficis del lector de codis de barres, RIM es va llançar a la indústria de les telecomunicacions per presentar la primera BlackBerry.

Persones que treballaven al seu costat destaquen la seva dedicació gairebé obsessiva per convertir aparells que en aquella època gairebé no es podien transportar en miniatures capaces de cabre en un mòbil. Quan ho va aconseguir, les BlackBerry van ser un èxit rotund i RIM es va convertir en una de les empreses estrella del Nasdaq.

Declivi de RIM

En poc temps, però, la popularització d'aquests aparells i l'aparició de l'iPhone i Android van fer perdre a BlackBerry gran part de la quota de mercat i el cas de RIM ja s'estudia a les escoles de negocis com el que no s'ha de fer en el món de la tecnologia. La fortuna de Lazaridis, que fa un any va dimitir com a conseller delegat de RIM, també ho ha patit: dels 2.750 milions d'euros que acumulava el 2008 ara només n'hi queden al voltant de 270 milions.

Tot i això, Lazaridis, ha decidit no aturar la tasca filantròpica per la qual és famós al Canadà. Admirador confés de les ciències i tossut com pocs, fa temps es va proposar convertir la universitat on va estudiar en el principal centre de recerca del Canadà i, amb l'objectiu d'agafar el relleu a Silicon Valley com a pol d'innovació, ha invertit centenars de milers de dòlars en centres de recerca en física quàntica.